Obrint Pas: Diari d'una gira

A Saragossa ens despertem a les 8 del matí per a recórrer les sis llargues hores que ens separen del poble occità de Puècherguier.

Puècherguier (Puisserguier en francès) és un menut poble del Llenguadoc situat entre Narbona i Besiers. Aquí, al cor del país dels càtars, el pobles i els paisatges mantenen el seu aire medieval entre vinyes i castells.

Occitània és un país que s’extén per tota la meitat sud de França, repartida en set grans províncies. Té també territoris a les valls alpines del Piemont italià així com la Vall d’Aran, únic tros de terra on l’occità és oficial. Sembla mentida però és cert. Amb 14 milions d’habitants i tres milions de parlants, el democràtic estat francès no reconeix ni l’existència d’Occitània ni de la seua llengua. A més, en diverses regions com la Provença han proliferat dretosos moviments secessionistes com els de casa nostra (curiosament s’anomenen blauers!) que rebutgen la unitat de l’occità.

Tot i aquest dur panormana, el sentiment occitanista és manté. La darrera manifestació en defensa del reconeixemnt legal de l’occità reuní 15.000 persones pels carres de Carcassona (com el 25 d’abril!). Una prova de la força d’aquest poble que perdé la seua identitat a mans dels croats francesos l’any 1213, al sud de Tolosa, en la coneguda batalla de Muret.

Al concert, l’ambient ens torna a sorprendre. Unes 1.500 persones s’hi apleguen durant tota la vespradada i nit, entre danses populars i concerts de folc, rock i ska. Els nostres amfitrions són precisament un d’aquests grups, Goulamas’k, força conegut a la zona i que a l’escenari exhibeix grans banderes occitanes. Entre el públic, vells amics de València i nous amics occitans vinguts de Narbona, Montpeller, Burdeus i Pau. Nosaltres parlem català i ells ens responen en occità. Ens entenem, o almenys, desitgem fer-ho. És com si ens retrobaren dos vells germans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!