Obrint Pas: Diari d'una gira

Des de Gràcia fem les llargues sis hores que ens separen de Gernika, cansats i
amb certa ressaca. A Gernika però ens espera una nova festa. La plaça
està plena de gent que ens acull amb els braços oberts. Gernika,
situada a la vall del riu Oka entre el paratge natural que conforma la
seua ria té un encant especial. Al concert recordem el bombardeig nazi de la ciutat de l’any 1937. Cantem i cridem mentre als nostres caps
ressona aquella vella cançó de Kortatu: Gernika gure buruan!

Vídeos: Avui com ahir i Final del concert a Gernika

—-

A Gràcia ens alcem prompte per a enfrontar el llarg viatge cap a Gernika. Allí tocarem a les seues festes, a la plaça porticada que hi ha a pocs metres de la casa de juntes i del conegut i simbòlic roure. Fa dos dies hi ha actuat Sepultura i sembla que avui també hi haurà força ambient. Només arribar alguns marxem a degustar un d’aquells sopars bascos a base d’amanida fresca, talls inacabables de carn i bona sidra.

Abans del concert ens trobem a un bon grapat de catalans i valencians com l’amic Alfons Dastís que ve acompanyat del bo i millor de Castelló. Amb ells fem una altre sidra a l’Arrano Etxea el gran local abertzale que hi ha al costat de la plaça, i parlem dels projectes que portem entre mans com el nou Ateneu Popular del Carme que ja ha obert les portes. Més tard també ens trobem amb gent de Benimaclet, el nostre barri, que amb la seua presència ens fan sentir com a casa (ens veiem per l’Assemblea de Veïns!). I no són els únics…entre la gentada que hi ha sobresurten estelades de grups de gent de Banyoles, Girona, Berga…

També hi ha, evidentment molts bascos de tots els punts de Bizkaia. Molts han vingut de Bilbao i de la seua àrea metropolitana però sobretot dels pobles idíl·lics de la comarca de Busturialdea: Bermeo, Mundaka, Arratzu, Kortezubi, Arteaga, Ea…

Sembla mentida, però la nostra música ha començat a arribar amb força per a aquestes terres. Qui ens ho havia de dir fa uns anys!

Al concert, tot i els problemes tècnics, gaudim de l’acollida basca. Tot el món balla i participa de la festa. Miquel Ramos fa un breu homenatge, abans de No Tingues Por, a la memòria antifeixista d’aquesta vila bombardejada i arrasada per l’aviació de la Legió Còndor alemanya durant la guerra civil. Acabem la festa a les txoznes que envolten les barraques de la plaça mentre al nostre cap ens ve aquella mítica cançó de Kortatu: Gernika gure Buruan!

Us deixem amb la seua lletra…

Gernika 37-87

L’any 1937 seria nomé un altre any
si no fos per alguns records
‘Les paraules, encara que estiguen ferides,
no poden morir’
Recorda a Alberti a Moscú,
lluny de la seua terra
com molts altres.
Gernika bombardejada i incendiada
El vell roure resistí ferm
encara que avui s’estiga podrint
com a espectador de falsos pactes.
Gernika, sempre estarà en la nostra ment!
En aquell maleït any
també esclatava la guerra
xino-japonesa
i els anglesos mantenien a ratlla
a siris i palestins
Una guerra inacabable…
Avui escoltem parlar de bombardejos
en camps de refugiats palestins
i no ens tremola el periòdic a les mans.
Si alguna vegada vas escoltar alguna cosa
sobre el bombardeig negre a Detroit
sabràs que no era cap avió dels Estats Units d’Amèrica
sinó el campió del món de boxa de l’any 37.
Pregunta-li a Joe Louis
si llançant bombes
podran fer callar els crits de Soweto
L’any 37, un anys més,
com segurament ho serà l’any 87.
Saben que perdran
encara que es tapen els ulls.
Gernika sempre estarà en la nostra ment!

(Kortatu, El estado de las cosas, 1987)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!