Obrint Pas: Diari d'una gira

En ple mes d’Agost, creuar de punta a punta el país és, si més no, asfixiant. Al voltant de sis hores de viatge que ens condueix des de València fins allà on comença el cap de Creus: Roses. A la vesprada fem les proves de so. Una avaria, però, ens obliga a posposar-les fins a més tard. Aprofitem per fer un tomb per la ciutat i submergir-nos entre la riuada de turistes que l’ocupen abans de sopar.

Ja de nit arribem al recinte de les barraques on ens trobem amb l’actuació dels D-Nits, una jove formació local amb moltes ganes de tocar davant la seua gent. Així és, ho donen tot i nosaltres els felicitem tot recordant quan teníem la seua edat i començàvem a saber què era pujar-se a un escenari. Tot seguit, actuen els figuerencs Bananna Beach. També sorprenen. La seua rumba és fresca i sumamament ballable. Són també molts joves però no és nota. No com nosaltres quan teníem la seua edat…

A la fi, arriba el nostre torn. El concert és en una carpa envoltada de la típica fira estiuenca. Tot plegat resulta un pel incòmode. Però hi ha ganes. A dalt i a baix. Avui no hi ha col·laboradors a l’escenari però hi ha una multitud de gent vinguda d’arreu del país. Molts de l’Empordà però també de la Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Osona, Vallès, Barcelonès… fins i tot hi ha una bandera que ens indica que hi ha un grup de gent vinguda des d’Alacant. A molts d’ells els saludem després de tocar. És motivador pensar que després d’un any i mig sense tocar, encara hi ha qui recorre distàncies llargues per poder veure’t. L’endemà ho pensem mentre enfilem les sis hores que ens separen de casa.

Nota: Algunes de les fotografies adjuntades són de Joan Maeso www.joanmaeso.com

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!