Obrint Pas: Diari d'una gira

Prop d’un miler d’estudiants de secundària encerclant-nos a l’escenari i cantant amb nosaltres. Una banda de música amb 200 estudiants més tocant vents, corda i percussió als nostres peus. Un escenari lateral amb coreografies expressament creades per a l’ocasió. El jove grup Trobada de l’escola de primària de Castelló de la Ribera compartint protagonisme al nostre costat. I nosaltres, entre increduls i emocionats, tocant enmig d’aquell riu de goles i instruments.

Tot això ha passat al Com Sona l’Eso 2006, en el qual hem tingut la sort de participar en la seua setena edició. Una trobada organitzada gràcies a l’esforç d’un grapat de mestres valents i tossuts que, en hores lliures i davant la indiferència de les institucions, han reunit a Benicàssim i durant tres dies a més d’un miler d’estudiants de 27 instituts públics del país.

Sense subvencions ni ajudes públiques, amb la venda de samarretes i clauers com a mitjà de finançament, el Com Sona l’Eso 2006 ha tornat a desmuntar tòpics. Ha creat també moments màgics difícils d’explicar. En el país de vergonya on vivim, almenys ens queda l’esperança de la gent sense complexos. Sort en tenim d’aquests mestres, sort en tenim d’aquest jovent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!