Obrint Pas: Diari d'una gira

Després de visitar l’impressionant centre històric d’Split fem mitja
volta i tornem cap a Bòsnia. Avui però tocarem a Banja Luka, la gran
capital de la República Sèrbia de Bòsnia. Una ciutat amb una llarga
història de conflictes on la imponent presència policial i militar
contrasta amb l’alegria i l’hospitalitat que ens demostra la seua gent.
Poc després del concert la policia irromp a la sala. No registren però
atemoreixen. A Banja Luka tota està sota control de l’autoritat. I poca broma amb ella… Després d’abandonar Bòsnia tenim la sensació de deixar una terra amb massa ferides per tancar. Un país de gent alegre i passat tràgic que ha pagat massa car la seua privilegiada situació a la cruïlla entre orient i occident…(Continua)

Mira aquest vídeo: ‘Xavier el coixo’ a Banja Luka (Txaranga improvitzada entre el públic)

Foto: Les banderes sèrbies presideixen les principals carreteres cap a Banja Luka

A Split tenim temps de visitar el seu centre històric romà. La ciutat conserva el gran tresor del palau de l’emperador Dioclesà sobre la qual fou concebuda. Als seus carrers també hi trobem una gran quantitat de paradetes amb souvenirs patriòtics de de tot tipus. Bufandes, banderes, enganxines amb la bandera croata o de l’equip de futbol local. Sembla mentida, però els únics elements forans són les samarretes blaugranes del…Barça!

Uns altres articles que destaquen són unes samarretes negres amb la fotografia d’un militar sota el retol ‘Heroj’. És tracta del general Gotovina, empresonat al Tribunal de La Haia i acusat de matances de civils durant la reconquesta de la província croata de majoria sèrbia de la Krajina.

A Croàcia, aquest general simpatitzant de l’extremadreta, membre de la Legió Estrangera i instructors de paramilitars de sud-america és considerat heroi nacional i els seu cas fa tremolar al tos els governs de torn. La majoria de la gent, entre ells tots els que hem conegut, consideren aquells crims com fets aïllats dels quals ell no n’és responsable i destaquen el greuge comparatiu amb la impunitat de la que gaudeixen els genocides serbo-bosnians Karadjic i Mladic.

Aquesta és la visió croata del conflicte. Avui però en coneixerem l’altra, la dels serbis de Bòsnia.

La República Sèrbia de Bòsnia és una de les dues entitats que formen Bòsnia i Hercegovina actualment. Després de la independència d’Eslovènia Croàcia, el parlament de l’antiga República Socialista de Bòsnia i Hercegovina decidí seguir el camí dels seus veïns. La majoria sèrbia del nord i est del país però, es nega a acceptar aquesta decisió i sota el lideratge de l’ultranacionalista Radovan Karadjic proclamà l’anomenada República Sèrbia de Bòsnia. Al mateix temps, l’exèrcit iugoslau envaí Bòsnia desarmà la seua policia i deixà via a lliure als grups paramilitars serbo-bosnians. La neteja ètnica i les matances indiscriminades foren regla general en aquesta guerra a tres bandes.

Finalment, i després de l’aliança entre croats i bosnians, les milícies de la República Sèrbia foren derrotades i els seus líders obligats a signar la pau en la ciutat nordamericana de Dayton. Allí pactaren la partició del país de dos: els serbis d’una banda i els croats i musulmans de l’altra.

Tota aquesta història és ben palpable avui en dia a Banja Luka, capital i quarter general de les tropes serbo-bosniana. Militars, policies, pintades i ambaixades fortificades són l’escenari d’aquesta ciutat de 200.00 habitants el 90% dels quals són i se senten serbis.

El lloc on actuarem és l’únic local amb un ambient alternatiu. És tracta d’un centre cultural de l’ajuntament, cedit a l’associació cultural Guetho. Allí han trobat el seu refugi una gran quantitat de joves allunyats de l’ambient militaritzat que es respira a Banja Luka. De fet tots els croats que hem conegut ens ha estupendament de la gent jove de la ciutat.

Tot això ho comprovem durant l’actuació. Tot i ser dimarts, al local hi ha un centenar de persones que ballen i criden. També hi ha un grup de catalans i valencians que estan en un camp de treball a la zona.

La festa però té uns límits molt marcats per l’autoritat. No es permesa la venda de begudes alcohòliques a la sala i el concert ha d’acabar a les 22:00h. Poc després d’aquesta hora, la policia irromp al local. Van vestits amb escuts i banderes serbis i , la veritat, fan por. Registren tots els racons de la sala i entren al nostre camerino. Ens miren de dalt a baix i se’n van. Poca broma a Banja Luka…

De nit marxem a les cases que ens acolliran. La gent es mostra molt oberta i alegre. Ens conviden a beure i a passar-ho amb els pocs mitjans que tenen. Hi ha ganes de parlar, de donar-se a conèixer i de trencar amb el seu passat tacat d’històries de guerres , odis i temors. De matí ens acomiadem d’ells amb l’esperança de retrobar-nos aviat. Ja a la frontera amb Croàcia, tenim la sensació d’abandonar un país sorprenent, de gent alegre amb històries tristes. Un país de contrastos que ha pagat massa car la seua situació privilegiada a la cruïlla en Orient i Occident.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!