Obrint Pas: Diari d'una gira

Santurtzi és una ciutat obrera i industrial del marge esquerra del Nervion. Amb la
resta de ciutats i pobles que encerclen la capital basca, conformen
l’anomenat Gran Bilbao (Bilbo Handia) on es concentra una tercera part de la població
d’Euskadi. Allí tocarem a les festes del barri de Mamariga, on hi ha
txoznes de diferents col·lectius i entitats alternatives del barri.
Entre totes elles, avui en destacarem la Kultur Etxea i el Gaztexte La
Kelo, dos exemples de la capacitat de crear i regenerar projectes del jovent basc…

Foto: Andoni de Pititako Informatzen

La Kultur Etxea és una casa ocupada del barri que acumula 14 anys d’experiència. Durant aquest temps el jovent ha estat capaç de construir oficines, locals d’assaig, sales de conferències i audiovisuals així com espais per a fet tallers culturals de tot tipus sobre un edifici en runes. Allí s’hi fan també cursos d’euskera, d’instruments tradicionals, de cuina, de danses… i tot sense cap tipus de subvenció. Aquests darrer anys però, la casa ha estat al punt de mira dels diferents governs municipals, que cínicament, pretenen derruir-la per a dotar d’espais culturals al barri.

L’altre projecte és el Gaztetxe La Kelo, hereu d’una altra casa homònima desallotjada ara fa set anys. El nou Gaztetxe La Kelo està ubicat en una antiga guarderia abandonada que ocupava un edifici sencer d’aquesta barriada de Santurtzi. La guarderia era, abans de l’arribada dels joves, un niu de rates i brutícia enmig del barri. Ara, l’edifici és un centre social on s’organitzen concerts, exposicions, obres de teatre i altres activitats a preus populars. Fins i tot, els joves han col·locat a la seua porta l’única font d’aigua de què disposa el barri. Com no podia ser d’una altra manera, l’ajuntament també l’ha amenaçat de desallotjar amb l’excusa de la construcció d’un nou aparcament.

Aquests exemples són unes bones mostres de l’eficàcia organitzativa que caracteritza al jovent basc, capaç de regenerar i reactivar projectes contínuament. Tot això és nota als carrers del barri, engalanats amb una gran quantitat de pancartes i banderes reivindicatives. Sopem en una de les txoznes una bona dosi de productes de la terra amanits de bona sidra.

Ja al concert ens retrobem amb amics i amigues valencianes com la Mònica, que ara viu a Barakaldo. També més companys com els amics de Pititako Irratia, una històrica ràdio lliure de la ciutat, ara reconvertida en fanzine.

La plaça està plena. Tenim molts problemes tècnic però finalment aconseguim arrancar el concert. A la festa s’hi suma el Xabi Arakama de Trikizio amb el qui parlem per al concert de dimarts a Barcelona.

Hem de guardar forces però, encara ens queden quatre dies més de ruta…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!