Obrint Pas: Diari d'una gira
Benvingut al Paradís Tour 2008 | www.obrintpas.cat
Després del primer contacte amb terres catalanes, tornem a la carretera, aquesta cop rumb a Leganés, al sud de Madrid.
Leganés és un dels exemples més clars de l’altre Madrid, aquell que s’amaga darrere els tòpics i els prejudicis. És tracta d’una ciutat obrera, de 200.000 habitants situada al cor de l’anomenat cinturó roig de Madrid. És també, una ciutat que limita amb Carabanchel, Fuenlabrada i Alcorcón i per tant tant un dels escenaris d’aquell Madrid rocker dels setanta i vuitanta. De fet Leganés és coneguda universalment per haver dedicat un carrer als AC/DC, a Rosendo i als Scorpions.
Avui actuem al Festival Interpueblos que organitza el col·lectiu Haydee Santamaria a Leganés. Es tracta d’una trobada solidària que cada any dedica tota una jornada a parlar de diferents pobles. Enguany toca Palestina i durant tot el dia s’organitzen xerrades, tallers, teatres, passis de pel·lícules i concerts. Entre els col·laboradors del festival s’hi troben també associacions de veïns, assemblees universitàries, seccions sindicals dels ajuntamens de Fuenlabrada, Leganés i Villaverde, televisons lliures com Tele K de Vallecas, editorials i discogràfiques alternatives i un llarg etcèrea de moviments socials madrilenys. Una organització, que en tot moment ens tracta amb una cordialitat extrema i que fins i tot ens ha preparat una paella per a intentar reposar-nos del llarg viatge.
Al públic hi trobem també uns quants catalans i valencians i com no, banderes morades amb un castell sobre estel roig. És el `pendón castellano’ la bandera castellanista, la comunera, la que recorda l’alçament popular a tota Castella contra l’emperador Carles I. Amb aquest referent històric, amb la derrota de Villalar del 23 d’abril de 1521 com a data simbòlica, el moviment castellanista ha aconseguit vertebrar un espai polític en les darreres dècades. Això sí, defensant una Castella d’esquerres i republicana, de respecte i solidaritat.
Pel que fa al concert, podem llegir una crònica detallada a la web del festival:
"A las 23,40 horas, salió al escenario otro miembro de la asociación para recordar (…) las sentadas por el acceso a una vivienda digna y contra la especulación, recordando que ya van diecisiete detenidos a lo largo de las cuatro sentadas realizadas hasta la fecha (…). Esta intervención dio pasó a Obrint Pas, grupo valenciano de carácter contestatario que hizo las delicias de los asistentes, algunos de los cuales portaban banderas independentistas que jaleaban al aire. Este grupo del Pais Valencià derrochó energía a raudales en el escenario contagiando al público de tal manera que al finalizar el concierto muchos fueron los que se les acercaron invitándoles de nuevo a volver a Leganés con claros síntomas de agotamiento."
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Va faltar allò del "no pasarán Madrid!!".
Enhorabona pel blog, molt ben escrit i molt interessant. Imerssió cultural de debó.
Va estar de puta mare, una pena l’horari del Metro 😛 i que fóra el diumenge però sempre et ve de gust trobar gent del rotllo i passar unes hores de festa sense que et miren malament per parlar el català a Madrid 🙂 encara que tingues que passar son a l’endemà *_*
A Crevillent què va ser una pena pena l’horari del metro, pero tot un plaer la passejada fins a casa quan encara respiràvem la flaire de les nostres terres que ens vau portar a este raconet castellà i la xerrada ligüística amb els tres companys de Madrid, del País Basc i de Mèxic.
Ja fa uns anys (qui ho havera dit quan vaig baixar a Atocha la primera vegada…) que estic per ací i he conegut molt bona gent, gent que lluita, que coneix, que vol fer un món millor però, tot i viure bé, estar contenta amb la feina, tenir amics amb que estan sempre ahí; és dur estar lluny de casa, tant que de vegades perds l’esperança perquè penses que, possiblement, ja no tornaràs mai (no de visita, sino per sempre) i t’adones que quan tornes res no serà igual. L’esperança torna i les ganes de continuar endavant, de saber que estic ací per una raó que jo mateixa vaig escollir i que per això no deixe de ser qui sóc, ni de pensar com pense, ni estic negant allò que sempre ha estat en mi; tot açò torna quan veus al teu voltant persones com tu, no ets sents sola i saps que si elles ho fan, tu també ho faràs, que hi ha moltes maneres de fer país, que has fet país desde la militància, desde la cultura popular i que ara, pots ser ambaixadora. Només us vull donar les gràcies per tornar-me l’esperança de lluitar en la distància per el lloc que em veure néixer.
Hola! no aneu a posar ninguna coseta del concert de paris???
esq ens faria ilusio!! jejeje
inga, salut!
ja us heu cansat d’escriure??
vinga, que la idea aquesta del diari de gira és molt i molt interessant!!!
Salut! i endavant aquestes cròniques del festival zapatista: felicitats pel concert!!
Visca Obrint Pas!
Un saludo desde Castilla Comunera.
Països Catalans i Castella contra l’estat espanyol!