Obrint Pas: Diari d'una gira

Abans de viatjar a la Vall d’Aosta no teníem ni idea que allí s’hi parlavfrancès, italià i dues llengües anomenades walser (o altalemany) i arpità. Tampoc que que aquesta vall italiana en realitat forma part d’un territori cultural i històric anomenat Arpitània que inclou valls alpines que actualment estan sota control francès, suís i italià. Tampoc, evidentment, que allí s’hi parla una llengua pròpia anomenada arpità, o francprovençal, que es germana de l’occità i, per tant, del català. Tampoc que aquesta vall fou francesa fins al 1860 i que, per tant, la llengua majoritària és la de l’estat veí. I no només això sinó que diposa d’un estaut especial que a Itàlia només gaudeix Sardenya, el Trentino-Tirol del Sud i el Friul. Vaja, no en teíem ni idea. Però per això ens apassiona viatjar amb el grup. Per que en cada lloc on anem investiguem, descobrim i aprenem. Avui, a més, tocarem al Festival dels Pobles Minoritaris, una festa que vol servir de pont entre diferents cultures i nacions sense estats de l’Europa occidental.

Abans de tot això, però, ens topem amb un gran imprevist. Marcos, el nostre trombonista, s’ha lesionat els dos peus saltant una tanca. Vaja, que no es pot moure. Fins al mateix dia del concert, no sabem si podrà viatjar. A la fi, decidim traçar un pla d’emergència i solucionar la situació com podem. Viatjarà des de València (no com la resta que anem des d’Alacant). L’acompanyaran Miquel Ramos i Chola fins a Milà. Allí demanarem una cadira de rodes per trasnportar-lo per la terminal fins a l’autobús que ens portarà a Aosta.

Aosta, és una vala impactant. Paisatge verds amb cases alpines que pengen entre boscos frondosos de cims imponents i de puntes nevades. El concert és en una gran esplanada d’herba verda on s’alcen unes immenses carpes que són la seu del festival. És reconfortant adonar-nos que no estem sols al món. Que hi ha altres pobles i cultures properes que pateixen mañls semblants als nostres i que es preocupen per compartir-los. Avui, al Festival dels Pobles Minoritaris d’Aosta, la cultura convidada és la catalana i nosaltres intentarem deixar-la en bona sitaucó. Abans de tocar, però, sopar típic de la zona. Després, concert emotiu. Però sense festa posterior. Descansem unes hores i en peu. Encara de nit, A les sis del matí agafem un autobús rumb a Milà i El Prat. Qui havia dit que veníem a fer turisme?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!