Què vol aquesta gent?
Sento viva, i miro de mantenir, l’emprenta sensorial de la jornada.
La comunió amb milers de compatriotes compartint el mateix projecte, la mateixa il·lusió, al mateix lloc i tots alhora.
Les trobades amb els amics i companys que sempre m’omplen de joia.
Les abraçades emocionades amb “efecte cim i moment històric”.
El fet de ser-hi és, en si mateix la consecució d’un somni.
El record i el respecte per a tots aquells que durant tants anys van sembrar en una terra que semblava erma, convençuts que arribar fins aquí no ha estat una casualitat sinó fruit d’una tasca permanent, d’una remor de fons, continua.
Vull creure que l’embranzida és prou forta per haver creat un abans i un després i que ara la lluita serà més clara i efectiva i el camí sigui de creixement clar i consolidació.
Tot ha sumat i tot sumarà: la crisi econòmica si, però també els èxits esportius, culturals i científics i la degradació espanyola que ens ha marcat el camí amb tota claredat.
Després de la diada tenim motius renovats per a sentir-nos capaços i poderosos i creure realment que som imparables.
Núria Coral
(foto. Armand Cartanyà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!