Afedemón!

No. No vull parlar dels sense papers. Tot i que n’hi hauria per fer una tesi doctoral. El considero un tema massa complexe per tractar-lo vagament. Vull escriure sobre la necessitat de suprimir paperassa amb l’ajut de les noves tecnologies. Llegeixo com la informatització de la justícia catalana comença a ser una realitat. Com la de la resta d’administracions. I, com amb un sol clic, l’estalvi en temps i paper pot ser considerable. 

Certament, hi ha més avantatges que inconvenients. El primer de tots, i més important al meu parer, és desfer-nos del paper que tant lloc ocupa i que tants arbres s’ha carregat i es carrega. El segon, i no menys important, seria evitar els desplaçaments dels ciutadans i facilitar les tasques amb una eficient i eficaç e-administració. I, en un tercer lloc, l’altre avantatge seria la immediatesa. Resoldre expedients on line, amb la imprescindible signatura electrònica, impedeix l’endarreriment de la seva resolució. Tots hi guanyem. Administrants i administrats.

De tota manera i, sense voler menystenir a les màquines, no hem d’oblidar que, malgrat la seguretat aparent, no són la panacea. I no hauríem de baixar la guàrdia. Tutelar-les com qui vigila als fills des d’una distància prudencial. De vegades, ens refiem un pèl massa d’aquestes memòries fetes de xips. I ens oblidem que no són persones. Malgrat que a aquestes últimes també se’ls hi poden creuar els cables.

 

Cap a una justícia sense papers. El titular del diari ARA em porta a escriure sobre la necessitat, cada cop més urgent, de prescindir dels folis a l’administració. La implantació de la e-administració ja comença a donar els seus fruits. L’estalvi de temps i diners serà considerable quan haguem pogut fer el traspàs definitiu. Només així podrem indultar a molts dels nostres arbres. I la natura ens ho agrairà amb escreix.

El procés d’informatització avança. Per bé que, com si no ens n’acabéssim de refiar del tot, conservem els expedients com si fossin pedres precioses. I no ens n’adonem que, d’aquí a no gaires anys, ho trobarem del tot obsolet.

Tramitar amb un sol clic es convertirà en l’eina imprescindible. I, si no ens volem quedar enrera, haurem de ficar-nos les piles i ajudar en aquesta implantació electrònica que ja comença a fer goig. 

Durant l’any passat, només a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, es van fer 48 milions de fotocòpies. Aberrant. En qualsevol cas, necessari fins que no hi hagi cap altra manera de complimentar els expedients. 

Fotocopiem com qui es rasca el nas. Sense parar-nos a pensar en què hi ha al darrere d’aquell paper que surt calcat. Cal prendre mesures, certament. No només per estalvi, que també. Estem farts de llegir a molts dels correus electrònics que rebem que, si no és necessari, no imprimim aquell correu. I ho continuem fent. Com si tenir el paper a les mans ens donés més seguretat. Com si les dades penjades a la xarxa, es poguessin esfumar d’un dia per l’altre. 

Què passaria si es calés foc al nostre lloc de treball? Afortunadament, la informàtica ens permet recuperar les dades emmagatzemades en còpies de seguretat. Més segures que el paper. Per tant, què esperem? 

“No és el més fort de les espècies qui sobreviu, tampoc aquell més intel·ligent. Qui sobreviu és qui s’adapta millor als canvis” Charles Darwin