Impotència, ràbia, tristesa, indignació. Sentiments que contenim bona part dels catalans espectadors de la crema. No hi ha dret. I jo que em pensava que ja estàvem conscienciats … La baixa humitat sumada a les elevades temperatures són dos dels factors que incrementen les possibilitats que comenci un foc. Tanmateix, sense la mà de l’home és difícil. Una mà a voltes altruista i bondadosa; d’altres, vandàlica i homicida.
Aquest cop ha tornat a passar. No sabem si provocat per un piròman o bé per una imprudència homicida. Llençar cigarretes per la finestra des del cotxe és cometre una barbàrie. Amb les condicions de sequera que pateixen aquests dies els nostres boscos, només una guspira pot iniciar un incendi de grans dimensions. Com el que està afectant en aquests moments als nostres veïns empordanesos. Rebeu tot el meu suport.
De què serveix endurir les penes contra les imprudències al bosc, com ha declarat el ministre de l’Interior, si poques vegades s’enxampa als culpables de tanta desolació.
Allò que cal, allò que calia era posar-hi més efectius per prevenir qualsevol incendi sabent que les condicions actuals eren proclius. Maleïdes retallades! És que encara no saben que hi ha determinats serveis que s’han de protegir? El cos de bombers i el d’agents forestals en són dos de molts necessaris.
Sense voler excusar als culpables, els vertaders causants del foc, vull fer palesa la meva indignació a qui té les eines de prevenció i extinció d’incendis: el departament d’Interior. Amb el foc, no ens podem relaxar! Amb el foc, no hi ha retallades que valguin! Amb el foc, no s’hi juga!
El meu suport a les famílies que han patit i pateixen aquesta catàstrofe i als efectius dels bombers i voluntaris que, posant en perill la seva vida, estan evitant que el perímetre del foc s’eixampli.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!