Afedemón!

D’una banda, pretenem que les persones del nostre voltant canviïn d’un dia per l’altre. Error. I, de l’altra, ens enganyem creient-nos diferents de qui som. Pitjor error, encara. 

La naturalesa mana, malgrat les circumstàncies. Encara que tinguem consciència d’allò que és bo o dolent per a nosaltres, acostumem a cedir a les lleis de l’instint. Perquè és allò que ens marca des del naixement. I allò que és innat, costa molt de canviar.

Avui dia tenim massa exemples d’impulsivitat. La raó es manté en segon pla. Ens deixem endur massa vegades per les lleis de la natura. I això ens converteix en éssers antisocials. Contravenim les regles d’una societat estàndard. Anem a l’inrevés del món. I el món se’ns revolta.

Deixant de banda la naturalesa de cadascú, penso en la conjuntura actual. La crisi política i financera que ens ha fet repensar els nostres valors. 

Polítics i banquers, en termes generals, talment escorpins que pretenen travessar un riu sense saber nedar, ens han persuadit amb les seves armes innates. Han aconseguit pujar a cavall del nostre llom per tal d’omplir-se les butxaques. I nosaltres, talment granotes, els hem deixat fer.

Amb la promesa que tot el que feien ho feien de bona fe, ens han convençut per tal d’ajudar-los en el seu objectiu, guanyar més diners. Amb la promesa que, si ells es feien rics, nosaltres també.

En mala hora. Amb la seva avarícia, ens hem enfonsat els uns i els altres. I, ara, feina rai. 

Refiar-nos de les persones és un préstec sense garanties. El temps, de tota manera, sempre ens acaba donant la raó. Invertim uns diners que ens pensem recuperar amb interessos. Tanmateix, si la nostra inversió no ha estat afortunada, no només no rebem interessos, sinó que ho perdem tot.

Això és el que ens ha passat. I ens passa. Les persones no canviem d’un dia per l’altre. Els polítics, en general, són demagògics per excel·lència. I, aquells que s’enriqueixen amb la guarda i custòdia dels nostres diners, tenen la cobdícia com a manera de fer.

En qualsevol cas, els escorpins no podrien travessar el riu sense l’ajut de les granotes. Els interessos mouen als escorpins. La bona fe, a les granotes. La naturalesa assassina dels escorpins, per bé que disfressada de persuasió, no tindria res a fer si no existissin les granotes que, amb la seva bona fe, es deixen convèncer per les seves bondats. 

Al capdavall, tots som una mica escorpins i granotes. La naturalesa de cadascú és una rifa que ens ha tocat. Esclar que es pot modificar. Però, tard o d’hora, acabarà sortint per un forat o per un altre. I amb més pressió, si cal.