Afedemón!

Casualment, el dia en què es commemorava el vuitanta-unè aniversari de la proclamació de la República, el rei Joan Carles era intervingut d’un trencament de maluc provocat per una caiguda maldestre la matinada de dijous a divendres, després d’una jornada de caça a Botswana.

Si no ha hagués estat per aquest infortuni, no ens haguéssim assabentat del seu viatge al continent africà. Una visita privada amb un cost aproximat de 50.000 euros, pagada amb diners públics amb l’única finalitat (aparent) d’anar a caçar elefants a la sabana. Ja ens podem imaginar que no ha estat el primer cop que ha anat de safari. 

En tot aquest succés, allò menys important és la seva caiguda. El que ha tret de polleguera a bona part de la ciutadania ha estat l’escapada del Rei en un moment en què Espanya s’enfonsa. Quan ens demana una mica més de sacrificis, el monarca opta per fugir a caçar elefants. Una caça que pot anar dels 10.000 als 100.000 euros. No predica, precisament, amb l’exemple.

 

Botswana. Catorze d’abril. Vuitanta-unè aniversari de la Proclamació de la República. El rei Joan Carles és operat d’una fractura de maluc a conseqüència d’una caiguda produïda a l’estança (on és de suposar que hi dormia) la matinada de dijous a divendres després d’una jornada de caça.

Opacitat. Igual a falta de transparència. Aquella transparència que ens han volgut vendre. I, ingenus de nosaltres, ens n’havíem cregut una part. Com quan et diuen que els reis són els pares, hem tornat a caure de la figuera. Ens hem adonat, de nou, que una cosa és el que prediquen i, l’altra, el que fan.

Annus horribilis per a la monarquia espanyola. Iniciat per les continuades imputacions del Duc de Palma, Iñaki Undargarin, en el cas Palma Arena. Seguit per l’accident, també maldestre, del Felipe Juan Froilan de Todos los Santos, fill de la infanta Elena i del Jaime de Marichalar, mentre manipulava una escopeta en una finca de Sòria. Un tret al peu que no ha tingut gaires conseqüències, però que hagués pogut ser pitjor. 

En dos dels successos, hi ha hagut armes pel mig. La cacera ha format part del estaments més benestants de la societat. Polítics, empresaris, burgesia i aristocràcia han estat qui s’han pogut permetre pagar aquests luxosos safaris a llocs on està regulada aquesta mena d’execucions que tenen com a única finalitat acontentar, amb el corresponent trofeu de l’animal mort, a persones sense escrúpols. Matar animals com qui juga a tirar al plat, és repulsiu. I pagar milionades per aquesta “gesta”, encara ho és més. A banda d’anacrònic, és intolerable que una de les màximes autoritats del país pagui per matar animals només per divertir-se.

I ens volia fer creure que era conscient de la greu situació del país … Anant-se’n de cacera a Botswana, totes les seves paraules han perdut credibilitat. Com la imatge de la monarquia. Segons el darrer baròmetre del CIS, els espanyols han suspès per primer cop la institució amb un 4’9. Alguna cosa hi deuen tenir a veure els darrers esdeveniments, no?

Sense voler menystenir la matança del pobre animal amb finalitats lúdiques, el que ofèn més (insisteixo) en aquests moments d’incertesa econòmica i de col·lapse financer del país, és que el monarca agafi els bàrtuls i emprengui un viatge de “plaer” cap a la sabana africana pagat amb els pressupostos generals de l’Estat. Una quantitat que s’acosta als 50.000 euros. Gens menyspreable en un moment en què la crisi econòmica sense precedents col·lideix amb la declaració que fa fer el monarca el mes passat on afirmava que hi havia nits en què l’atur juvenil li feia perdre la son …  Quins pebrots!