El primer tast
No sóc pas articulista, jo. Ni pretenc passar la mà per la cara a cap escriptor que dugui molta lletra impresa a la seva esquena. Déu me’n lliuri. Només intento aconseguir un bocí d’espai virtual per tal de poder expressar els meus neguits, les meves inquietuds, la meva manera de pensar, la meva particular forma de contemplar la vida. I, és clar que sí, també sóc una lletraferida, en el bon sentit de la paraula. I, com qualsevol lletraferida, tinc la necessitat de deixar córrer la ploma per brancals coneguts i desconeguts, on la imaginació és una bona eina de treball. I, penso, que aquest és un bon mitjà per tal d’atapeir la xarxa amb unes quantes lletres més, això sí, amb una mica d’ordre i concert.
Com qualsevol corredor de fons, em cal quilòmetres i experiència, ho reconec. Tanmateix, algun dia he de començar la cursa. I crec que avui és un bon dia. I aquest lloc web, un dels millorets en la nostra llengua. Per tant, i a mode d’introducció, dono per iniciada la meva particular marató bloguista.
Espero no ofendre a ningú. Ans al contrari. M’agradaria poder, amb la meva escriptura incisiva o no, treure la rialla a més d’un. I alguna llàgrima, si s’escau.
Comencem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvingut a aquesta casa de veïns i esperem començar a llegir els teus apunts, i riure, o reflexionar, o plorar !!
Com sempre deixes corre la ploma d’una menera fantastica.
Anims.
Duna.
Salutacions des de Vic!