Afedemón!

Certament, jo també penso que els fills tenim molt dels nostres pares. Tanmateix, no només compartim el seu codi genètic, si no que també ens han transmès un altre tipus d’informació que no té res a veure amb la heretada. Parlo de l’educació, aquells trets nascuts de la convivència, aquest dia a dia que pot canviar el destí d’una persona.
Quan neix una criatura i l’anem a veure per primer cop, ens permetem opinar sobre la seva semblança. Si decanta cap al pare o cap a la mare. Pobra criatura! Quan encara no ha obert ni els ulls, ja l’estem retallant de dalt a baix. Que si té els dits llargs com son pare. Que té la boca pastada a sa mare. La forma dels ulls de la padrina materna. I les orelles punxegudes com el padrí patern.

Ingenus! Cada vegada més parelles fan ús dels avanços en el camp de la ciència. Inseminacions artificials, bancs de semen, bancs d’òvuls, … Mai sabrem, ni ens importa, de qui coi és realment aquella criatura. Si és fruit dels òvuls de la mare, si és fruit de l’esperma del pare o si, fins i tot, no és ni d’un ni de l’altre, quan només, s’ha gestat al ventre. I, si volem enredar més la troca, les estadístiques diuen que un de cada 25 pares, podria estar criant els fills d’un altre. D’un temps cap aquí, les sol·licituds de proves de paternitat han anat en augment. Motius econòmics, desconfiança en la parella, excessiu amor propi?

En qualsevol cas, continuo pensant que és la criança el que fa a un pare o a una mare, no la seva transmissió genètica. Pensem també en els fills adoptats. El dia a dia amb els nostres fills, amb les seves satisfaccions i insatisfaccions pròpies de cada període de la vida.

Per tant, a partir d’ara, abans d’anar a veure un nounat a l’hospital, penseu-vos-ho bé i cosiu-vos la boca, si cal. Només mireu-lo, agafeu-li la maneta  i digueu lo bonic que és.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!