Aquest matí m’he llevat tard. Eren vora les 12 que acabava d’esmorzar i veient que la mandra no marxava, he decidit anar a passejar amb la Nura al Parc Güell. Així que he agafat l’arnès i la corretja, unes quantes bosses de plàstic per si de cas i el llibre que en aquests moments m’estic llegint. Així que dit i fet, un cop preparades hem marxat de casa amb l’esperança de poder trobar un bon lloc, tranquil per llegir i desconnectar. ( N’hi ha més)
El Parc està a cinc minuts de casa, així que hi he arribat de seguida. Uf, quina gentada que hi havia!! De fet sempre que hi vaig em ve a la memòria quan de petita el travessava per anar a l’escola i mai hi trobaves a ningú, tret de algun grup de japonesos entusiasmats amb l’arquitectura del parc i amb fer-nos fotos. El Parc era part de l’escola, era el nostre pati, la nostra pista d’atletisme i fins i tot hi fèiem algunes classes de plàstica.
Tot caminant i recordant he decidit amagar-me una mica de tant turisme tot anat a parar el lloc dels jocs infantils. Hi ha dos nivells, en el primer es troben les les diferents construccions on els nens i les nenes poden engronxar-se, baixar pel tobogan i fins i tot enfilar-se per tot de cordes; i l’altre on ara hi ha el parc dels més menuts. Abans era tota una esplanada de pins on després de l’escola ens amagàvem i fèiem petar la xarrada. És allà on he trobat la meva ombra i el lloc adequat per treure el llibre.
En aquests moments estic llegint "El Papa maleït" de Manuel Garcia Grau. Ès una novel·la que narra els últims anys de la vida del Papa Luna, fent bastant èmfasi en el Cisma d’Occident. En un principi anava força perduda, ja que la història feia temps que no la tocava, però mica en mica he anat fent memòria i m’ha enganxat. `
He llegit unes quantes pàgines, però de cop, l’Elena m’ha trucat per anar a fer una cafè, però li he tret la idea del cap i l’he fet venir al parc. Hi hem estat vora una hora xerrant i intentant arreglar el món dels sentiments. Quan hem vist que se’ns feia tard, ens hem despedit del parc i hem tornat a casa.
A la tarda, després de fer una bona migdiada, m’he posat a pintar una part de l’habitació de casa de color lila, tot escoltant un dels grups que més m’agraden, Kaene. I així amb la brotxa cap aquí i pinzellada cap allà s’ha esgotat el diumenge….
Realment ha estat un diumenge tranquil.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
quin dia més maco que vas tenir!! són els meus preferits, quan et sent bé amb tu i content de les coses que fas, ja siguin passejades, pintar, llegir, tot està bé quan pel que sembla estàs satisfeta amb tu mateixa i no necessites fer grans coses per passar el dia… m’encanten aquests diumenges!