Després de tot un curs, avui començo vacances!!!!! I estic molt contenta de com ha anat tot plegat. La veritat és que vaig començar al Setembre plena de pors de com portar o enfrontar-me a una classe de Lactants, però un cop passat tot penso que tota mestra d’Educació Infantil hi hauria de passar. ( n’hi ha més)
És una classe diferent, amb un ritme diferent i a part d’educar als infants, el que fas sobretot és educar o ajudar ( depenent de la família) als pares. Comencen els petits que no tenen ni l’any, de fet et passes tot el primer trimestre fent dormir, donant biberons i parlant i calmant als pares. Però de mica en mica aquells petits menuts tenen interés per el món, i això vol dir interés per bellugar-se i aquí és on vènen els reptes. Com ajudar-los a gatejar? Cal forçar la maquinària? No, la veritat és que aquest any he aprés que no. Els nens per ells sols comencen a bellugar-se, comencen a demanar-te que els ajudis, que els hi preparis l’espai perquè ells puguin realitzar la seva gran tasca, posar-se a caminar. També he aprés la importància de motivar i estimular a un infant, però amb una dosi adequada. He tingut dos nens a la classe completament diferents, un poc o gens estimulat ( en aquest cas si que l’hem hagut d’ajudar i ajudar-lo perquè tingués interés i ganes de bellugar-se) i un altre que era del tot el contrari, massa estimulat; i amb ell hem hagut de buscar moments de calma i tranquil·litat. La veritat és que és tot un repte…
Un altre concepte que he aprés és el de donar importància a com tenim muntada l’aula. És a dir, sempre hem donat més importància a les activitats que no pas a les aules, però aquest curs ha estat el contari. D’activitats si que n’he fet però sobretot el punt clau han estat els racons. El fet que els infants puguessin jugar durant una llarga estona per l’aula sense la meva intervenció ni direcció, ha fet que estiguéssin més tranquils i a la vegada que aprenguéssin per ells sols. Però sobretot m’ha ajudat a poder-los observar com dia a dia feien petits grans canvis.
És increïble veure’ls crèixer, veure’ls com evolucionen i sobretot és increïble el vincle que fas amb ells. Només mirant-los saps què volen o què necessiten cada un dels 7 petits. De debó que una classe com aquesta tota mestra hi hauria d’anar, et fa pensar en com actues, et fa pensar en com eduques i en quin model d’educatiu amb nens tant petits hauríem de tenir, en definitiva, et fa madurar com a mestra.
Però tot això no ho pots fer si no tens l’ajuda, l’entesa i la confiança de les companyes, això s’ha de tenir molt present.
I bé, d’aquí un mes inaugurem un altre curs i si tot va com ha d’anar es presenta ple de projectes i reptes nous. Estic segura que tot anirà molt bé!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Deus de ser una dona excel·lent. N’estic segur. Encara sort si queden moltes mestres com tu.
Ciao
M’alegro de veure que hi ha mestres motivades com tu, dones molta confiança als pares. Jo tinc una petita de dos anys, i haig de dir que estic contentíssima amb el curs que ha passat a la llar d’infants. Ha tingut unes mestres sensacionals.