Vida de Mestra

Després d’estar un temps innactiva i ara que ha guanyat la lliga el Barça, ara que és temps de sortir al carrer per dir prou de retallades a l’educació i a la sanitat; i de dir prou a les espanyes de prendre’ns el pèl, ara que els petits de l’escola ja no ho són tant, ara que sembla que la vida vulgui donar un petit tomb, ara … ara toca tornar-m’hi a posar!

I toca parlar d’educació i per tant de l’escola bressol on treballo. Ja fa uns mesos vaig poder assisstir a unes conferències sobre educació a Girona. Les conferències s’entaulaven sota el lema ” Repensem l’escola” i naturalment va fer que m’acabés de repensar el meu concepte d’eduació, d’infant, del paper dels/ de les educadores, del funcionament, de l’espai, del temps i de tot allò que implica treballar en una escola pels més petits.(n’hi ha més)

La sort és que no partia de zero… Si pensem, si ens fem nostres les idees de Loris Malaguzzi sobre el concepte infant, és a dir, si veiem l’infant com una persona capaç, que té mil i un llenguatges, un infant amb moltes possibilitats, amb ganes d’experimentar, de conèixer, de crèixer, de sentir-se estimat, d’estimar, de viure; un infant per naturalesa alegre, comunicatiu, expressiu, positiu i un llarg etcètera; si som capaços d’escoltar-los, observar-los, entendre’ls, podrem canviar la nostra tasca educativa. I si a sobre tens companyes amb ganes de donar voltes a la bona feina que hem fet fins ara a l’escola, tenen ganes de reflexionar i no tenen por de fer petits i grans canvis, et permet posar en pràctica tot allò que et passa pel cap, canviar-ho si no ho veus clar i tornar-ho a provar. Tot això afavoreix molt a acabar de repensar cap on volem que vagin les nostres escoles bressols.

Si creiem que un infant és capaç, hem de ser capaços de creure en ell, de valorar-lo i per tant d’escoltar-lo. Un nen o una nena cada dia diu què necessita, què vol aprendre i com necessita aprendre’ho, si els hi oferim el que necessiten ( i aquí incloc necessitats emocionals, i materials), si estem al seu costat per acompanyar-lo des d’una posició que permeti el respecte mutu, si l’ajudem quan necessita ajuda, si no intervenim quan no fa falta, si som capaços de poder observar com tots els mecanismes del seu cervell es posen a treballar quan veu per primera vegada ploure, o com lliga una caixa a una politja i intenta pujar-la,  si ens donem temps per aturar-nos i veure què passa. Si com adults som capaços de fer tot això, i realment en som, ens hem de replantejar el nostre sistema educatiu

A l’escola hem començat a observar, a parlar amb tot l’equip de tots els infants de l’escola, hem començat a escoltar, hem aprés esperar abans d’actuar, hem parlat de documentar tot allò que passa, per tant hem canviat la mirada cap als infants. I hem descobert un món nou, que té una gran part positiva però que requereix que estiguis sempre alerta, al 100% i que sobretot requereix que tinguis un grau d’empatia molt gran.

Els grans canvis, s´’han produït a l’aula, en el taller i ara ultimament en el pati. A l’aula els racons es creen, es mouen i es canvien quan els infants ho demanen, i a la llarga volem que siguin ells ( sobretot els grans 2/3 anys) que puguin triar on ho volen i quin tipus de material volen. Les activitats s’estan deixant d’anomenar com a tals, ara es fan propostes obertes a tots els nins de l’aula però que ells decideixen si participar-hi o no, i en el cas que no, poden fer estar en una altra proposta que hi hagi a l’aula en aquell moment. Es treballa en petit grup, per poder escoltar totes les converses ( orals o gestuals) que hi ha entre ells, per poder atendre a cada infant, per poder-los observar i així variar la proposta quan aquesta es repeteix ( això només passa un o dos cops a la setmana i el que ens agradaria és poder-ho tenir tots els dies…).

L’any passat varem introduïr un taller ( atelier com diuen a Reggio) a l’escola. Aquest s’ha anat transformant de mica en mica, ja que hem anat canviat el concepte i la manera de treballar-hi. Intentem que molts materials estiguin a l’abast dels infants perquè ells triïn quin és el material que volen utilitzar, tot i així veiem que encara marquem massa i d’aquí a final de curs de ben segur que l’haurem tornat a canviar. El taller el compartim entre totes les aules i ara tenim una muntanya de fang que des dels grans fins als petits anem moldejant, canviant i restructurant. El taller encara l’hem d’acabar de repensar per millorar-lo i oferir els infants més materials per construir, per pintar, per moldejar, per crear i sobretot per fer volar la imaginació.

Al pati ha canviat en poc temps, però portem dos cursos pensant com i què volem. Escoltant i observant cada una de les edats que tenim l’hem canviat, modificat i introduït material que ha permès als infants canviar de joc, de relacions entre ells, de relacions entre els adults. Un lloc on és agradable ser-hi, jugar-hi, observar i poder arribar a molts dels infants que abans no es podia.

En definitiva, pensar, reflexionar, parlar, discutir amb l’equip i amb equip, fa que canviis, fa que et plantegis què vols o quina escola vols, fa que provis altres maneres de fer, fa que no t’estanquis, però sobretot fa que el món evolucioni, canvii i millori. Per què? Perquè els infants estan contents de sentir-se valorats i estimats, tenen ganes d’apendre i conèixer; perquè les famílies reben l’alegria dels infants amb entusiasme, perquè els hi pots explicar què penses i escoltar-los què en pensen i per tant també es senten escoltades i valorades; i perquè com a mestra/educadora/acompanyant dels processos dels infants t’adones que tota la feina que fas té un valor enorme en els més petits i això fa que encara vulguis escoltar-los, valorar-los i entendre’ls més i a la vegada fa que escoltis, valoris i entenguis moltes més coses que passen al teu voltant i per tant et sents feliç de poder realitzar la feina que fas.