Avui el meu apunt s’havia de titular " Re-obro el bloc", però el deixaré per demà, ja que quan em disposava a escriure’l a casa hem rebut una mala notícia. S’ha mort un veí de l’escala, però no era un veí qualsevol era el pare d’una de les meves amigues d’infantesa. La notícia ens l’esperàvem en qualsevol moment, només fa tres mesos que li havien diagnosticat un càncer terminal; però aquestes notícies, encara que te les esperis sempre et sobten i fan que tots els records t’apareguin i tot d’una sentis com el cor se’t fa a miques.
M’agradaria poder escriure part dels records o dels sentiments però la impotència i la ràbia em fan un garbuix al cap. Tot el que pugui escriure semblarà tòpic i és per això que des d’aquest raconet només des d’aquí puc dir que em sap greu i que si estigués a les meves mans m’enduria una mica de la pena que tant la seva dona com els seus fills hauran de passar. Només em queda donar’ls-hi molts ànims.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!