Tants segles..
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Tants
segles de ser una mera ombra en la història, de ser reduïts al
silenci, no han d’haver estat en va.
El
dolor de saber-se negat en la pròpia manera de ser; el dolor de
veure’s ignorat i menyspreat; el dolor d’observar les potencialitats
no desplegades, ens ha forçat a nedar en les aigües profundes de
l’Esser, a cercar un sentit, una direcció, per sota de la superfície
de la Realitat, per sota del finíssim i volàtil tel de la història.
Una
Realitat alhora simple i complexa, multifacètica, orgànicament
integrada, viu al cor de la breu consciència que hem configurat amb
la ment humana, caracteritzada per la polaritat excloent, i l’ús
limitat dels sentits. Una Realitat que espera ser reconeguda.
La
nació catalana camina cap al seu alliberament en un moment històric
en què la humanitat està immersa en un canvi de paradigma. Els
vells models de percepció, de pensament i d’acció es comproven
obsolets. Hi ha un anhel profund i cada vegada més ampli
d’autenticitat. Allò que queda circumscrit als nivells purament
externs ja no satisfà. I és precisament la recerca desficiosa de
solucions limitada a la pell de la Realitat, la que engendra i
continua alimentant un pregon desengany i disgust.
Aquesta
constatació va imposant un ralentiment i fa girar la mirada cap al
cor, perquè hom intueix que ara és l’hora d’escoltar pregonament i
sincera per a poder actuar correctament.
Fins
i tot el món s’està frenant. L’anomenada crisi econòmica és una
aturada necessària d’aquesta consciència que viu circumscrita al
nivell superficial de la Realitat.
La
humanitat percep, d’una manera confusa en molts sectors, d’una manera
lúcida i clara, en d’altres, que hi ha una Presència total, fins
ara majoritâriament ignorada, de l’Esser, de la Realitat, que està
explosionant.
La
ciència està penetrant els secrets de la naturalesa, de l’univers,
i mostrant una Realitat inesperada, que es desplega davant els ulls
de la humanitat més conscient, amb una intel·ligència i una
vitalitat que meravella i interpel·la. L’antic llenguatge de les
grans religions va agafant sentit per l’home modern sota la llum dels
avenços científics. Està eclosionant una nova consciència.
Experimentada per alguns, intuïda per més, ignorada per molts. Però
imparable.
I
l’autèntic alliberament va indestriablement unit a l’assumpció
individual i col.lectiva d’aquesta consciència que se sustenta en
el gruix de la Realitat sencera.
Una
consciència que es manifesta en el silenci de l’interval, en el
silenci del”camí estret”que integra les polaritats en què hem
fragmentat les nostres vides i el nostre món. Una consciència que
ha estat sempre dintre nostre, esperant pacientment ser escoltada.
Una consciència que ens parla de la integritat del nostre Esser,
present en aquest ara intemporal, viu en l’escletxa de les
polaritats a què hem reduït la nostra vida. Una consciència que
ens revela l’home autèntic, l’home nou, l’home que ha integrat el
cos, la ment i el cor, i ens revela també l’autèntica humanitat,
orgànica, integrada, on “les nacions que no són nacions”
periran, i on “les vinyes que no ha plantat el Pare, seran
arrencades”. Una humanitat sense les artificiositats de l’opressió
i la mentida.
Una
humanitat portadora d’una consciència que entendrà el valor de la
singularitat, que celebrarà la individualitat en front de la
massificació; que celebrarà l’amor més enllà de la tolerància.
Perquè
serà l’amor autèntic, no un amor sentimental, sinó un amor
d’intenció i d’acció, que reconeix la plenitud de l’altre( sigui
home, nació o natura) i l’honora, la força magnífica que sap fer
presents totes les potencialitats i viu joiosament el seu
desplegament, el bàlsam que guareix tots els errors, la presència
inefable que anorrea totes les lleis i s’erigeix com la Llei, el que
ha de caracteritzar la nova consciència. I el que farà l’home i la
humanitat lliures en el sentit més radical del mot.
Aquesta
nova consciència aguditza els sentits físics, allibera la ment de
falses identificacions i d’errors, i incorpora el cor com a centre
integrador. Perquè només el cor és capaç d’entendre allò que la
ment no pot copsar, de sentir les melodies que l’orella no pot
captar, i de ressonar amb la cançó de l’ànima de tots els éssers:
l’ànima de la flor, de l’arbre i de la terra. L’ànima dels vents i
de l’aigua, l’anima del foc i dels estels. I l’ànima de cada nació
autèntica. Perquè només el cor és capaç de saber-se part
integrant d’aquesta immensa simfonia de llibertat i de joia, que
expressa l’Esser desplegant-se harmoniosament amb una bellesa
intocada i intocable.
L’alliberament
de Catalunya no s’escau per casualitat en el context formatiu
d’aquesta nova consciència. Hem estat retinguts per poder sorgir a
la llum d’aquesta etapa post-històrica amb la humilitat dels qui han
vist destruït el seu fals orgull, la seva prepotència i la seva
percepció de la realitat, i amb la força dels qui, obligats al
silenci, han tingut el temps per trobar la veu autèntica de la seva
ànima, la que neix directament de l’Esser, i que ens assenyala el
camí, el lloc i el rol que hem de desplegar en aquest “món nou”.
Ens
queda un tràmit inexcusable, per a poder començar a evolucionar
joiosament en aquesta dansa de la nova consciència. El de la
independència política i la reconstrucció nacional.
Una
independència política que només assolirem si aconseguim superar
el concepte d’unitat assimiladora i estèril que tant sofriment ha
infligit a la nostra nació durant segles, i abracem la idea d’unitat
vitalitzadora, que ha de visualitzar-se en la Gran Coalició
integrada per les diferents veus i sensibilitats independentistes.
Només aquesta unitat en la multiplicitat farà possible la victòria
que Catalunya reclama, i garantirà la regeneració nacional,
orquestrada per aquesta nova consciència, sota els paràmetres de la
integritat i la voluntat de servei a la nació.
Maria
Torrents
Consellera
de Catalunya Acció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!