Albert Vila Lusilla

Blog polític i de dèries diverses

7 d'abril de 2013
Sense categoria
0 comentaris

El pressupost d’enguany

El 21 de desembre de 1984 es va aprovar la llei de pressupost de la Generalitat corresponent a l’any 1984. Al cap de 10 dies, el 31 de desembre, es va aprovar la llei de pressupost corresponent a l’any 1985. Això significa que durant tot l’any 1984 la Generalitat va funcionar amb la pròrroga del pressupost de 1983. Sense arribar a aquest extrem, trobem diversos casos d’aprovació de pressupostos un cop ben avançat l’exercici corresponent: el pressupost de 1990 es va aprovar el 16 de maig del mateix any;  el de 1996, el 29 de juliol; el de 2000, el 19 de maig; el de 2004, el 16 de juliol; el de 2007, el 4 de juliol, i el de 2011, el 17 de juliol, a més d’altres amb demores més petites.

Queda clar doncs que, en cas de necessitat, amb el recurs a la pròrroga es pot funcionar d’una manera raonablement correcta. Evidentment no és una situació ideal, i als consellers d’Economia no els agrada per diversos motius: en primer lloc, pel que té de dificultat política no haver-los pogut aprovar quan toca; en segon lloc, perquè, justament o injustament, algú pot dir que no han fet prou bé la seva feina, i finalment perquè per ben fet que s’hagi fet el decret de pròrroga, aquest, amb les seves disposicions genèriques, prorroga també les inevitables tensions entre conselleries, que recurrentment van a parar a la taula del Consell Executiu.

En la situació actual, el decret de pròrroga limita severament la despesa de personal (Capítol I) i estableix que els crèdits de les despeses dels capítols 2, 4, 5, 6, 7 i 8 es prorroguen en el seu conjunt, per un màxim d’un 72 % del pressupost inicial de 2012.

Podem considerar que una limitació al 72% representa una retallada excessivament dràstica, i certament ho és. Hem de pensar potser que els diners que excedeixen aquest 72% de moment simplement no es gasten i s’estan morint de fàstic en algun racó del departament d’Economia? Evidentment aquest no és el cas: el problema és que els diners, simplement, no arriben, ja que el Govern espanyol ha tancat l’aixeta i només en deixa anar una gota de tant en tant. Si la Generalitat de Catalunya encara no està intervinguda jurídicament, sí que ho està de fet, cosa que segons com és pitjor, sobre tot si hom s’esmerça a negar l’evidència. I en els estira-i-arronsa amb l’administració central, cal que ens adonem que d’aconseguir que l’Estat pagui a l’hora i la quantitat correcta ni se’n parla; els optimistes – és una manera de dir-ho – estan embadalits amb la possibilitat que finalment se’ns permeti d’endeutar-nos més, pagant interessos per un préstec fet amb els nostres propis impostos.

A la vista d’aquesta realitat, la confecció i aprovació del pressupost d’enguany es torna força irrellevant: no gastem pas perquè no tinguem un pressupost que ens autoritzi a fer-ho sinó, simplement, perquè no tenim diners, i l’aprovació del pressupost no canviarà aquest fet primari. No s’entén gaire doncs l’actual picabaralla entre CiU i ERC.

L’única possibilitat és canviar la consideració del futur pressupost i fer-ne més que res, aprofitant el preàmbul, un manifest polític. Caldria deixar ben sentades les bases del compromís de dèficit de Catalunya sota una nova perspectiva. El Govern i el Parlament de Catalunya no poden comprometre’s – com feien en el pressupost de 2012 – a un dèficit en termes de percentatge sobre el PIB, perquè una de les variables d’aquest dèficit queda fora de control, especialment per la manca de seguretat jurídica en les aportacions de l’Estat.

Caldria passar a parlar, d’ara en endavant, de límit de despesa – no de dèficit – en termes de percentatge sobre el PIB, i fer constar d’alguna manera en el capítol d’ingressos tot el deute de l’Estat amb la Generalitat, tant el derivat de la disposició addicional tercera de l’Estatut com les altres quantitats pendents. No fer-ho així és acceptar per la tàcita els incompliments de l’Estat i situar-nos en el seu camp argumental.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!