Textos molt antics sobre Justícia i Solidaritat
“Salvarà els fills del pobre i esclafarà l’opressor” (Psalm 72:4).
La Bíblia, contràriament a certs prejudicis interessats, no nega enlloc l’alliberament social (de l’esclavatge, per ex.) o nacional com a una part possible de la salvació espiritual. La promesa de Déu al psalm 72:4 desdiu la versió que cert integrisme vol donar a tot allò relacionat amb la fe.
“Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu…” (Mateu 7:7).
El tema de l’opressió és ben reeixit a les Escriptures fins a esdevernir-s’hi una categoria bàsica, amb 14 arrels hebrees esmentades més de 300 voltes. Al llibre-doctrina central de l’Antic Testament (Èxode), un poble-esclau guanya el seu alliberament.
Llegim als Psalms:
“Perquè deslliurarà el pobre que suplica,
i el desvalgut privat de defensor.
Tindrà pietat del dèbil i del pobre,
i salvarà la vida dels infortunats;
rescatarà llur ànima de la injúria i de la violència,
llur sang serà de gran valor als seus ulls”.
(Psalm 72:12-14).
“…no oblidà el clam dels afligits” (Psalm 9:12).
“El Senyor fa justícia (=tsedeqah, en l’original hebreu) i atorga el dret a tots els oprimits (=àshaq)“, (Psalm 103:6-7).
“Qui oprimeix (àshaq) el pobre (dal) insulta el Déu que el va crear; però qui afavoreix l’indigent (ébyon) fa adoració a Déu”· (Proverbis 14:31).
“El Senyor és entranyablement misericordiós i compassiu” (Jaume 5:11). “La misericòrdia triomfa per damunt el Judici” (Jaume 2:13).De fet, al Sermó de la Muntanya, Jesucrist diu que Déu tindrà misericòrdia dels misericordiosos, i l’únic verset que Jesucrist repeteix als Evangelis més d’una vegada és Osees o Ausiàs 6:6: “Misericòrdia vull i no pas sacrifici, i que Déu sia donat a conèixer tal com realment és, millor que no pas tanta cerimònia”.
“L’Esperit del Senyor és damunt de mi, per això m’ha ungit per donar la bona notícia als pobres; m’ha enviat a proclamar als captius l’alliberament i als cecs la recuperació de la vista, a deixar en llibertat els oprimits; a proclamar l’any de gràcia del Senyor” (Lluc 4:18-19).
Així començà i així descrivia Jesús (Jah–xua en hebreu, literalment: Déu salva) el seu ministeri, bo i referint-se a Isaïes i a Levític:
“¿No serà pas, més aïna, aquest altre el dejuni que jo vull: deslligar els nusos de maldat, desfer les junteres del jou, despatxar en llibertat els aclaparats i trencar qualsevol jou? No serà compartir amb el famolenc el teu pa, els pobres sense llar rebre a ta casa? Que quan vegis un nu el cobresques, i del teu proisme no te n’apartis?” (Isaïes 58:6-7). Vegeu també Isaïes 61:1-8.
“I santificareu l’any cinquantè, i pregonareu llibertat arreu la terra a tots els qui hi viuen; aqueix any us serà de jubileu…” (Levític 25:10). Vegeu també Levític 25:35-55.El Jubileu implicava alliberament d’esclaus i perdó de deutes socials, cada 50 anys: un mitjà de justícia social bíblica.
A Isaïes llegim també:
“Què penseu vosaltres que aixafeu el meu poble i bufetegeu les cares dels pobres?, diu el Senyor” (3:15).
“Ai dels qui ajunten casa i una altra casa, i heretatge i més heretatges, fins a ocupar-ho tot!” (5:8).
“Perquè tu vas trencar el seu feixuc jou…i el ceptre de l’opressor” (9:4). “…jutjarà amb justícia els pobres…” (11:2-5). “Com va aturar l’opressor, com va acabar la ciutat cobejosa d’or!” (14:2-4).
Al Magnificat de Lluc 1-2, Maria fa: “…dispersà els homes de cor altiu, enderrocà els poderosos del soli i exalçà els humils. Omplí de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res” (1:52-53).
La teologia oficialista cristiana, a diferència de la Bíblia, no sol ocupar-se gaire d’aquest tema. Si el Senyor repetís ara i ací Lluc 4:18-19 i d’altres versets, probablement altes jerarquies eixirien al seu pas per desautoritzar-lo, i certes autoritats civils en dirien teòleg de l’alliberament i comunista, i fins i tot extremista i boig. Això si no intentaven assassinar-lo un altre cop.
Però les 2/3 parts de la Humanitat són pobres mantinguts al fons del subdesenvolupament: cada dia moren unes 100.000 persones (de les quals uns 40.000 nins) per malnodriment. Mentrestant, cada minut, cents de milions són invertits en armamement i cada any ingressa dins el volum global de diners mundials devers un 8% més de diners, provinents del blanqueig del gran narcotràfic i el tràfic d’armes, amplament aprovat a les fosques per tota mena de Governs i Bancs de tot arreu, ja que en trauen enormes guanys per a si mateixos.
“Que la taula parada se’ls torni una trampa,
i allò que és el seu benestar, un parany!
Que se’ls ennuvoli la vista i no hi vegin,
i fes que flaquegin sempre els seus lloms!
Aboca damunt d’ells la teva indignació,
i la teva ira encesa els atrapi!”.
(Psalm 69: 22-24).
A Mateu 25 el Juí Final és descrit, i el Senyor hi aparta ovelles i cabres segons les obres fetes als més necessitats (i no pas segons llur ortodoxia religiosa):
“Veniu, benaurats…Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu per menjar…” (25: 34-35). “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” (25:40). No es tracta tant de dir que la salvació és per obres, sinó més aviat vol dir que la religió ritual no salva, salva la gràcia de Déu a través de la misericòrdia.
“No entrarà al Regne del cel tothom qui va dient-me: Senyor, Senyor…Jo els diré ben clar: No us he conegut mai. Aparteu-vos-en…” (Mateu 7:21-23).
“Jo us dic que si no sou més justs que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel” (Mateu 5:20).
També Jeremies 6: 20-21, 7:4-5 i 8:7-8. Front a la comoditat i aburgesament/conservadurisme eclesiàstic oficial, Pau amonesta: “No us emmotlleu pas al món present; transformeu-vos…” (Romans 12:2),i Jaume: “¿de què pot aprofitar que algú digui que té fe sense demostrar-ho per obres? Podrà la fe salvar-lo?” (2:14) “Els qui saben allò que cal fer i no ho fan, hi cauen en pecat (o els és comptat com a pecat)” (4:17).
“Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, la misericòrdia, la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell” (Mateu 23:23-24).
El ministeri de Jesús fou dirigit poderosament contra el formalisme religiós, contra el llevat de fariseus, saduceus i mestres de la Llei, autèntica oligarquia jueva de l’època, la qual, finalment, instigà la seva crucifixió. I en favor de la llibertat espiritual segons Joan 3:8, 8:36; 1ª Corintis 7:23, 2ª Corintis 3:17; Gàlates 5:1 i 13; 1ª Pere 5:3; etc. Front a la religiositat legalista o ritual, Pau fa palès “que ni un sol home no quedaria absolt, si calia haver acomplert les obres que mana la Llei” (Gàlates 2:16) i que, salvats per la fe en la sang de Crist, mantenim ara amb Déu “una nova Aliança, no pas la de la Llei escrita, sinó la de l’Esperit. Perquè la lletra escrita mata, però l’Esperit dóna vida” (2ª Corintis 3:5-6).
Front a les obres de la Llei (ritualisme i legalisme) i de la lletra morta, Jaume insisteix, a la seva epístola (probablement l’escrit més antic del Nou Testament), en les obres i fruits de la fe i de l’Esperit: 1:19-27; 2:17-26. “La fe sense obres és morta” (2:26). I Pau: “…i purificar–se per a Ell un poble especialment seu, apassionat per fer el bé. Així has de parlar, exhortant i reprenent amb tota autoritat. Que ningú no et perdi el respecte” (Titus 2:14-15). També a Titus 3:7-8 i 14. El Senyor aclareix que “els coneixereu pels seus fruits” i que “tot arbre que no dóna bon fruit, el tallen i el tiren al foc” (Mateu 7:15-20, Lluc 6:43-44), I que “la glòria del Pare és que doneu molt fruit” (Joan 15:4-9). Al missatge a cadascuna de les set esglésies de l’Àsia, al llibre de l’Apocalipsi, sempre el Senyor parla de les obres; també en 20:12-13 i 22:12. I en molts altres versets, com ara Hebreus 13:21, Gàlates 2:10 i 6:9-10, etc.
Les actuals heretgies integristes colamosquits i empassacamells, bandegen el manament de Déu per la Justíca, bàsic punt del Sermó de la Muntanya (Lluc 6:20-23, Mateu 5:3-12) i del missatge evangèlic autèntic. Hi ha favoritisme en favor dels rics i dels poderosos en aliances terrenals per interessos creats molt difícilment justificables, amb oblit palès dels pobres i marginats, del Tercer Món, de la immigració com a nova tracta d’esclaus, de les nacions i llengües sense Estat que pateixen genocidi, del tràfic d’armes realitzat -per a Dictadures genocides- pels mateixos Governs amb els quals moltes autoritats religioses integristes forniquen…; i això en contra dels consells de Pau a 1ª Timoteu 5:21: “observa aquestes normes sense prejudicis, no facis res per favoritisme”.
2ª Corintis 9:8-9. Puix que…
“¿Fins quan jutjareu contra justícia
afavorint la causa dels culpables?
Defenseu els febles i els orfes,
feu justícia als pobres i als desvalguts!
Allibereu els indigents i els febles,
arranqueu-los de les mans dels injusts!.
Però ells no tenen seny ni enteniment,
caminen a les fosques;
fins els fonaments se la terra se somouen!
“Doncs jo declar: Ni que siau déus,
ni que siau tots fills de l’Altíssim,
com qualsevol home morireu,
caureu com han caigut tants governants”.
(Psalm 82:2-5)
Pertot els fonamentalistes religiosos donen suport a governs immisericordes i cruels, sovint tecnofeixistes que aguanten Dictadors-titella al Tercer Món, que es dediquen desvergonyidament al massiu blanqueig de diners provinents de tota mena de tèrbols negocis (i dels grans: droga, escandalosos pressuposts militars i tràfic d’armament cap a països pobres governats per tiranies sanguinàries…), amb excuses de finançament de llurs col·legis i seminaris i la imposició a tota la societat de llurs punts de vista morals. Llegiu Apocalipsi 18: 15-16. El moralisme sense justícia no ve de Déu, ni tampoc no salva. “¿No sabeu que els injusts no tindran pas part del Regne de Déu?. No us feu il·lusions!” (1ª Cor. 6:9). “No podeu servir Déu i les riqueses” (Lluc 16:13). “Perquè l’arrel de tots els mals és l’amor als diners” (1ª Tim. 6:10).
Vegeu Lluc 12:33-34, 14:33-35. I Fets 2:43-47: els primers cristians “tenien en comú totes les coses i venien les propietats i repartien els béns segons les necessitats de cadascú”. Vegeu Jeremies 8:9-13.
Jaume té molt dures paraules contra les riqueses injustes (5:1-6), i en 2:5-6 parla de la identificació Església-pobres.
El mateix Jesús va nèixer d’una humil pobletana, es va sotmetre al bateig de qui cridava a repartir els béns (Joan el Baptista a Lluc 3:10-11). “Ric com era, s’ha fet indigent per vosaltres…” (2ª Cor. 8-9). I, finalment, tant Ell com Joan el Baptista van morir a mans del Poder constituït.
La Bíblia -a diferència de la pecadriu tradició eclesiàstica- no cerca enteses per conveniències amb el poder temporal i amb la violència institucional; els profetes ho demostren a bastament. Però, d’ençà que l’emperador Teodosi entronitzà el cristianisme (tot fent-ne un sincretisme amb les tradicions humanes dels anteriors cultes pagans) com a religió oficial de l’Imperi Romà en decadència (cap al 380 d.C.), l’Església institucional ha servit el poder, el Cèsar, per oprimir el dèbil, s’ha esdevingut ben a sovint escanyapobres i cruel. Apocalipsi cap. 17 i 18 ja ho profetitzava.
Déu deslliurà primer el poble elegit i sols més avant li donà el Pentateuc. Talment pot repetir aquest mateix procès, ara, amb els diversos grups oprimits.
Déu exigeix també Justícia. Ens cal col·laborar-hi, en un món curull de sofriment, per tal que l’Amor de Déu fluesca a través nostre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament