MENTIDES I MANIPULACIONS, COLONITZACIÓ, ACOMPLEXAMENT.
“(“La bestia”) seguirà pidiendo todo esto y lo que se le tercie hasta que deje de existir” (2005, juny – Xavier Pericay al diari ABC, tot referint-se als catalanistes com a “nazis”).
“Maragall ho va veure clar: “Porque he aquí cómo mata la parodia: se fija en el gesto descompuesto del hombre apasionado, lo vacía de pasión, pone en vez un sentimiento pequeño y he aquí el héroe convertido en mamarracho. Y el pueblo ríe, ¡infeliz!, y le están matando el alma. “La venganza catalana”: “La venjança de la Tana”. ¡Ja, ja, ja! ¡Qué exacto, qué bien encontado, qué divertido! Y el sentimiento catalán de lo heroico se va al diablo” (…) Ara que parlem amb tot l’espinguet de desmitificació serà profitós de popularitzar- la, ja que, sovint, més que el noble afany de desfer mites, tenim la tendència iconoclàstica de viure sense símbols. Hem de saber comprendre on acaba la desmitificació i on comença la rebentada” (Rebentades-Segones intencions, 1967, Ed. d’Aportació Catalana, de Carles Muñoz Espinalt, 1920-1993, patriota català fundador de la Psicoestètica) .
Els espanyols professionals ens han dit tant que el nacionalisme (el nostre, el de les víctimes) és racisme, que sempre hem d’estar disculpant-nos, demostrant que som supersolidaris i superprogres i demanant perdó per existir o…per voler existir i sobreviure a llur odi i racisme (per semblar demòcrates ens volen obligar a fer el paperot de bufons i d’esclaus). En canvi no som sovint prou conscients en les nostres responsabilitats en altres aspectes, com el del sacrifici personal, l’autosolidaritat nacional, etc .
“En voler fer un irresponsable del català que nega una espanyolitat a què l’obliguen, obeeix el fàcil moviment mental de desqualificar- lo perquè sempre és més senzill declarar l’altre inepte que no pas escoltar-lo. O potser no sap que els nacionales, l’actitud dels quals adopta, amb tots els matisos que calgui, tenien prou consciència que entraven en una altra terra, en un altre país, si les forces que hi abocaven eren, com deien ells mateixos, un ejército de ocupación. Hi ha algú que ocupi la pròpia comunitat?” (“El país està ocupat”, per M. de Pedrolo)
“Catalunya era desconeguda dels catalans moderns, era una mare a la qual no es deixava criar en sos propis pits els fills, que eren donats a una dida forastera” (“La tradició catalana”, cap. I, 1892, d’en Josep Torras i Bages, 1846-1916, bisbe cofundador del catalanisme modern).
“Hay que llenar Cataluña de lo peor que tenga España” (Martínez Anido, cap de la policia d’ocupació espanyola durant l’època del pistolerisme a Barcelona, en carta al Dictador genocida Miguel Primo de Rivera).
“Obligar a usar el castellano a Cataluña es hacerle un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas” (Juan Llarch “Cataluña y la nacionalidad española”. Madrid 1927).
(Els castellans trobaren a Amèrica una moneda romana) “la qual cosa a los que se jactavan de aver hallado las Yndias y ser los primeros que a ellas oviessen navegado quitó la gloria y fama que avían alcançado” (Luca Marineo a “De las Cosas Memorables de España”, per anticatalanisme, deixa clar que els castellans no van descobrir Ameríndia. És doncs palès que els mateixos castellans de l’època tenien consciència que la Descoberta d’Ameríndia no havia pas estat de cap manera cosa de castellans, i el fet que en Colom fou rebut a Barcelona deixa clar de qui va ser aquesta gesta).
El cofoisme català consisteix a no arribar al fons de la qüestió a fi de poder seguir en la rutineta eutanàsica, en el victimisme sentimentaloide i el cofoisme ploramiques, és a dir, en la inòpia, conreant tots aquests trets tan plebeus, tan mesquins, tan miseriosos, tan mediocres, tan indignes, que empalaguen la nostra caracteriologia col·lectiva i la fan tan grisa, tan covarda, tan curteta, tan mortalment ensopida i tan provinciana i provoquen la catalanofòbia de biaix o li donen ales .
No crec de cap manera que els dirigents espanyols (que sols són espanyolistes per interessos creats políticoeconòmics, perquè segur que llur pàtria real deu ser el Banc Mundial o el d’España, i el client que millor els pagui i llur bandera del mateix color que els bitllets amb què els paguen) sien provincians ni estúpids ni tan sols integristes o especialment espanyolistes, més aviat són professionals (bagasses) de la política. Els catalans ni això saben analitzar i tendeixen a pensar que tot és qüestió d’idees, quan en realitat, per a eixa gentola, tot és qüestió d’eurons .
Els catalanets som els més pelaperes del món sencer. Acomplexats pel racisme anticatalà que supura pertot arreu a instigació de l’oligarquia espanyola (sempre necessitada de fer-nos callar i d’acollonir- nos, en un perpetu mobbing per tal que no reclamem el que ens roben i que no demanem la senzilla i elemental llibertat), per fer-nos els bons nens, anem sempre pel món de megasolidaris i salvadors de tota mena de pobles, ètnies, foques i qualsevol altra bona causa, en lloc de solucionar el nostre megaproblema crònic. Exactament l’estratègia que volen a Madrid i que ens administren a través de tota mena de colonitzats: des d’ONGs fins a esquerrans, des de catòlics pietosos fins a maçons “generosos”. Jo no sé quan tindrem les aganyes per adonar-nos de “la jugada”. Perquè aganyes hem de tenir per plantar cara a la manipulació i el mobbing persistent dels nostres depredadors: els llops espanyols. Als jueus els costà sis milions de morts, i segurament eren ja més llestos que nosaltres
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No et conegia. Trobo fantàstic la temàtica del bloc. Et seguiré visitant.