Ahir en el circ Roncalli de Munic van actuar Pallassos sense fronteres, en Pep Guardiola també hi era amb la seva filla. Va ser una tarda fantàstica, plena de riure, de colors, de llum i de cares curioses davant les actuacions de Tortell Poltrona, Alba Sarraute i molts altres pallassos i pallassas d’arreu del món. Estan de gira i avui ja deuen estar de camí cap a Beirut per a fer somriure i que la gent trobi un espai de llibertat dins la seva ànima, malgrat els conflictes.
Els catalans i catalanes de Munic també hi eren, per a donar suport a Pallassos sense fronteres i per expandir la creativitat.
Ell i tots els pallassos que vàrem veure dilluns van demostrar que fer riure és un art. Un art que pocs tenen, i els que de veritat el tenen, pocs medis necessiten per aconseguir-ho. Alguns només van necessitar un parell de paelles per fer-nos saltar les llàgrimes de tant riure.
També al 2013 en mig d´un mon mediàtic, digitalitat, ple de video jocs… els pallassos van arrencar el somriure a grans i petits. Ells van demostrar que la senzillesa dels espectacles que ells duen a terme en llocs conflictius és una meravella plena de màgia que omple de benestar a aquell qui la gaudeix i poc comparable amb la felicitat que ens promet i no ens dona el nostre món consumista de pre-Nadal.
Els millors desitjos per a tots el pallassos sense fronteres, enhorabona per una iniciativa tan maca.
¡Ah! i gràcies per fer-me riure de valent a mi també.