Festers

Ara fa deu anys que tot va donar un tomb.
De sobta els meus amics eren uns altres i
bastant més joves que jo.
Fou i segueix essent una sensació estranya i font
de preguntes i respostes que altrament no hauria viscut.

Una d’aquestes amigues, sàvia i prudent com cap altra,
ahir en feu cinquanta i ho va celebrar.
Bona com és, amiga dels amics i plena de seny i de llum,
aplegà la seva colla, i va gaudir de la festa i dels festers.
Té aquesta força. Sembla que s’amagui de la foto però
quan és el moment, fa el que vol i ho fa bé.

Jo, en canvi, sóc més espectador.
Ja m’agrada ser-hi i fixar-m’hi,
però alguna peça mal acabada em reté a la cadira de l’estaquirot,
de qui no es deix anar ni per mor de causa major.
Llarga vida doncs a les amigues que ballen i la saben ballar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: