El seu President actual, el seyor Francisco Gonzàlez, que ho era d’Argentària abans de les fusions, va fer el discurs de rigor ara fa pocs dies davant de la Junta General, alhora que es presentaven els resultats del Grup Financier i objectius a assolir. Al senyor Gonzàlez les autoritats econòmiques del país se l’escolten amb atenció per allò que dèiem abans de la prudència.
La premsa va destacar una frase del seu discurs. I la va destacar amb raó per la seva trascendència:
El President del BBVA aboga per un compromís social per a fer front als problemes immediats i establir un nou model per tal que l’economia espanyola sigui més forta i productiva. (He transcrit de memòria)
Menys mal! Menys mal que hem trobat una autoritat en matèria financera que encara que sigui de forma implícita afirma que l’actual model no serveix. Els qui l’havien de regular amb seny i justícia no ho han fet i s’ha posat ènfasi quasi que només, en que els salaris no es disparessin. I ara això s’ha ensorrat. Ho n’està a punt. Corre-m’hi tots.
El que no va dir el senyor Gonzàlez per al qual, repeteixo, se li té molt de
respecte, és ni una sola paraula de com hauria de ser aquest nou contracte social que organitzés un nou model. Perquè seria fins i tot perillós que algú tingués en el pensament que els pobres siguin més pobres i assumpte arreglat.
Ja ho diu un amic meu: Hom ha de vigilar perquè molta gent es creu que el món el composen mil quatre-cents espavilats i catorze milions de tontos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!