17 de març de 2009
Sense categoria
0 comentaris

A L’ALBA


A l’alba…a l’alba. D’un  temps que recordo bé, aquests mots tenien bonica melodia.
Era l’època que venien aquí al poble per les grans festes aquestes orquestres de l’Empordà amb aquell estil i qualitat incomparables. Ara vénen menys.
A l’alba. Ara és l’alba, que no trigarà gaire a donar pas al púrpura solei, que quan treu el nas té color de taronja. Tot va canviant. Tot és mutable. Així ho diuen. Jo tinc el defecte de trobar sempre les coses molt iguals.

Per exemple.Totes lespersones de raça negra que em trobaré avui pel carrer (i seran moltes) les veuré totes iguals. Ho hauré de dir a l’oculista. Els arbres del carrer són els mateixos i si m’apureu trobaré la mateixa gent de sempre. Faré les mateixes coses de sempre, que és quasibé res.

Ara, això sí. Hi ha un llibre molt antic que diu que hi ha un dia i una nit. Cada dia. Cada dia hi ha un dia i una nit. Veurem fins quan. Ara es veu que fa molt temps que dura això. Però com que tot és mutable.

Dic, A mi no m’agrada gaire que les coses canviïn. I aquell senyor que tinc assegut al costat em pregunta, Així vostè és conservador?. Home conservador, conservador…
A mi m’agradaria canviar les coses desagradables. Així és un conservador, em respon. I, doncs, què ès un  revolucionari. És exactament el mateix. El de baix a dalt i el de dalt a baix. Però al revés de vostè

Es veu que això no té solució. Uns anhelen unes coses i d’altres les contràrires. No ens podrem entendre. I l’home que tinc al costat remata. Que vol dir que ens hem entès mai? Ja veurà ara amb aquest conflicte econòmic que hi està involucrat tothom. Que no llegeix els diaris vostè?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!