A l'arrecera del Montsec

En un moment en què el noble art de la política es presenta al davant de la societat com una cosa perniciosa, malèvola, interessada i carregada de tota classe d’adjectius pejoratius, és el moment en el qual ens cal ser innovadors a l’hora de cercar gent compromesa i disposada a lliurar part del seu temps i del seu talent a la construcció nacional.

Sempre he arribat a pensar que ha estat la dreta immobilista la que ha malparlat dels polítics i la política, utilitzant tota la seva maquinària mediàtica i tots els seus tentacles de complicitats que durant segles han anat teixint.

Pel feixisme, el populisme sempre ha estat el brou de cultiu ideal, la demagògia barata, i la utilització de missatges simples, de tòpics que a base de la repetició d’una vegada i una altra d’unes consignes elaborades en els seu laboratoris d’idees han anat quallant en bona part d’una societat com la nostra que si per motius històrics ja ha anat mancada de cultura, pel que fa a cultura política i democràtica les mancances ja són flagrants.

Hem de ser actors del nostre projecte, hem de ser capaços de sumar complicitats, poble a poble, porta a porta i persona a persona, tasca difícil tenint en compte les hostilitats patides i la intoxicació informativa de la qual tradicionalment hem estat víctimes.

Hem de ser innovadors, per a cercar nous talents i nova gent implicada ens cal ser proactius, generosos, coherents i valents i és una feina que s’ha de fer al nostre dia a dia de forma pacient però continuada i sempre amb els fonaments ideològics com a argument.