A l'arrecera del Montsec

El bloc de Moisès Martí

5 de febrer de 2012
Sense categoria
3 comentaris

Reflexions


(Foto: Ramon I. Canyelles)

Ahir em vaig reunir amb la Odette, és la persona que s’encarrega de dinamitzar a La Noguera la creació de la ANC (Assemblea Nacional Catalana) mesos enrere ja ho vaig fer amb una altra persona, no li vull restar cap importància a aquesta nova entitat dinamitzadora, per tal de crear un “lobby” destinat a empènyer el país cap a la independència.
En qualssevol cas, els vaig explicar la meva opinió pel que fa al tema i us l’adreço a vosaltres.
Des del 2008 ençà a part de la meva militància a ERC, he col•laborat amb Sobirania i Progrés, amb Artesa de Segre Decideix, amb Balaguer Decideix, he estat un dels impulsors de la Comissió 300 anys, he participat en totes les grans manifestacions, la de Brussel•les inclosa, he col.laborat amb la gent de l’Ateneu del Pla d’Urgell, he col•laborat també amb Òmnium Cultural, i potser em deixo alguna cosa, i com jo moltíssima altra gent també  ho ha fet.

Resultat ?

Dels 23 diputats independentistes al Parlament de Catalunya el 2003, als 14 actuals, comptant ERC més SI, més el Sr Laporta.
Alguna ( o vàries ) cosa no s’ha fet bé, i moltes energies cremades, dir però, que abans no ho pensava així, però els resultats electorals parlen per si sols.
Vaig expressar als companys de l’ANC, a títol personal, que per mi la prioritat és la reconstrucció de l’espai electoral independentista, de res serveix tantes plataformes, entitats, coordinadores, comissions, assembles i tota classe d’estructures si la gran majoria de la gent acaba votant PP, CiU o PSOE.

Si acabo sent president d’ERC a La Noguera, no posarem pals a les rodes a cap iniciativa de la societat civil, i si cal els ajudarem, car la nostra prioritat és Catalunya, dit això, que sàpiguen que la nostra principal prioritat és aconseguir ser el partit hegemònic a la comarca, i que tot lo demés pel nostre grup de treball passa a ser secundari, tot i que ho respectem i ho veiem amb bons ulls.
Si en voleu més informació:
http://www.assemblea.cat/

  1. Entenc molt bé el que dius Moisés. Jo també ho he defengut duran els anys 90 quan vaig tenir responsabilitats a ERC al poble i a la comarca. Però si el 2008 vaig decidir apostar per la via civil organitzant amb altres companys la manifestació de Brussel·les va ser justament perquè l’actitud de la direcció d’Esquerra em va fer pensar el contrari. Els partits per si sols, no se’n sortiran igual que les plataformes i organitzacions civils sobiranistes tampoc.

    Les dinàmiques dels partits independentistes sota l’actual democràcia espanyola i de l’Estat d’autonomia, provoca tal com moltes vegades em comentat tu i jo, que les direccions acabin mirant més la micropolítica del dia dia, que l’objectiu i la raó principal de ser. No parlem de la xarxa de corrupteles, amiguisme i fins i tot despotisme, s’acaba implementant entre els militants dels partits i la seva direcció. Això és inherent en qualsevol grup humà i pel fet de ser indepedentista no et fa immune.

    L’ANC té també molts altres perills que la fa candidata a ser un enessim fracàs més o que la seva tasca no acabi de condicionar els partits. Alguns partits indepedentistes estan mirant de col·locar els seus militants al capdavant de les assamblees per així controlar el procés o si fracassa, ja sigui perquè els interesa a ells o per altres motius externs, el seu partit reculli els vots

    Jo crec que els que tenen possibilitat d’ajudar dins de la militància d’un partit independentista, han de fer-ho i concentrar-se en aconseguir que aquest partit treballi per la independència i no es perdi en la batalla típica d’atacar a qualsevol que pugi suposar un perill pel partit sense importar-li les consequències. Ja se sap el que s’acaba pensant un militant d’un partit que es creu que sense ells no haurà independència: “com que el meu partit és l’únic que pot portar-nos a la independència, qualsevol que li pugi fer sombra és l’enemic de Catalunya”. I font-li més fort que a l’enemic que està més a prop.

    El mateix dins de les plataformes i l’ANC, tampoc és bo caure en el tòpic que tots els que són militants d’un partit, automàticament són sospitosos de ser uns sectaris o que si poden, aprofitaran qualsevol èxit o informació per ajudar al seu partit sense importar-li els objectius comuns de la plataforma o ANC.

    En fi, cal que siguem prou intel·ligents i sabem treballar en equip en tots els aspectes, polítics i civils (culturals, d’oci, esportius, idelogics, sindicats…etc) per aconseguir la independència

    Per cert, Moisés, pel que et conec estic segur que tu ets una garantia de que ERC va en molt bon cami

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!