A l'arrecera del Montsec

Amb la edat s’aprenen moltes coses, i es madura, amb el temps es veuen les vanitats i les misèries humanes.
Al meu poble hi ha unes famílies que des de fa dècades gaudeixen de privilegis, el franquisme les va reforçar, i va reforçar tota una corrua de cosos de funcionaris, treballadors d’empreses públiques, i empresaris amb concessions monopolistes vergonyoses, molts d’ells encara en gaudeixen o gaudeixen d’una jubilació amb unes mensualitats daurades.
També hi ha tota una corrua de llepaculs, que si bé no gaudeixen dels esmentats privilegis, frisen per apropar-s’hi.

Des que es pot votar, aquesta gent no s’equivoquen, ni tenen dubtes, tampoc promouen l’abstenció, ni se’ls acut posar banderetes, estampetes o ruqueries dins les urnes, saben molt bé que s’hi juguen.
A més tenen la capacitat d’activar a tota una xarxa soterrada, d’amics, parents, o gent que els hi deuen favors, per tal de no equivocar-se el dia de les eleccions.

Mai fallen, poden ser eleccions municipals, estatals, nacionals, europees o a l’escala de veïns, la papereta del PP sempre la tenen a punt, són gent agraida amb qui els ha tractat bé, i que faran el que sigui (sempre ho han fet) per tal de conservar l’status, i els privilegis.
A aquesta gent, i ho vaig veure d’aprop en uns parents llunyans que tinc, els quals pertanyen a les “famílies”, si hi havia una cosa que els treia de polleguera, era veure una ERC forta.

Moltes vegades no som conscients (per immaduresa), de quins poders hi ha darrere aquestes xarxes.
El diumenge, jo votaré ERC, ha quedat clar ?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!