Si, i n’hi ha, tot i que cada vegada menys. pensem que molta gent ha/hem arribat a l’independentisme més actiu els darrers 10 o 15 anys i això es nota, i molt.
I si ho sumem al fet que l’independentisme fins finals del 2003 mai havia estat al govern, doncs tot això suma, som-hi doncs, anem a per les frases fetes que s’utilitzen sense solta ni volta:
Independència ja, o marxem d’una vegada.
Si mira, ara mateix, si no ho fem a títol individual per la Jonquera amunt, com a país, encara queda.
Amb el problema català Espanya té un problema.
Oh i tant, des de la batalla de Lepanto ençà mai havien estat tant cofois, nosaltres si que tenim un problema.
Perquè no marxem d’una vegada ?
Aquesta és fàcil, doncs perquè la gran majoria no ho vol, i després hi ha una altra majoria que ho vol, però si, però ara no.
La independència està al caure, o ho veurem molt aviat.
Doncs jo no tinc cal indicador seriós que ho certifiqui, si perquè hi ha molta gent que fa soroll, o perquè unes enquestes diuen no sé que, o veiem algunes estelades penjades en alguns ajuntament diem que està al caure, malament anem.
Home, que la cosa està millor que fa 20 anys ? Si
Però fins que no vegi força escons i molts més ajuntaments plens d’alcaldes i regidors independentistes, m’estalviaré de dir ximpleries.
Ah, i per acabar no ens cal tantes plataformes i tanta collonada, tot i que reconec, que darrerament no pensava així, però els fet són tossuts, molt tossuts. La única plataforma que cal, és que les marques independentistes siguin les que siguin, però vist el panorama millor no dividir massa, i si potser gens, que aquestes marques obtinguin el màxim de regidors, diputats, senadors, eurodiputats, i parlamentaris possibles, lo demés no és altra cosa que fotre el préssec, i el gamarús.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El tema tabú de l’independentisme és la por que quasi ningú accepta com a pròpia. Vull dir que l’independentisme no és fet per a covards. És molt còmode ser regionalista i més si es va disfressat de nacionalista. Això sí, sense fer res per constituir la nació, és clar.