A l'arrecera del Montsec

<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

A la vida hi ha coses que dóna la
impressió que sempre perduren que formen part del nostre imaginari,
que ha donat vida a la literatura, el cinema, la TV, tots recordem
com la guerra freda, l’arribada de l’any 2000, o el fet que un
afroamericà arribés a la Casa Blanca, eren esdeveniments que ho
podien semblar impossibles o inamovibles.

Els que tenim certa edat, ens hem criat
i ens hem socialitzat amb la macabra familiaritat d’ETA, la banda
armada al llarg de les nostres vides ha obert centenars de vegades el
telenotícies de les nostres llars, segrestos, assasinats,
manifestacions, comandos, zulos, detencions, tortures, Audiència
Nacional, treva, cotxe-bomba, tret a la nuca, un vocabulari que
durant molts anys se’ns va fer familiar, qui ho havia de dir que en
veuríem el final, com qui hauria de dir que veuríem un president
afroamericà als EUA.

Per edat malauradament ( o sortosament)
ja he vist molts canvis socials, el franquisme, la guerra freda, la
transició, internet, la tv digital, l’estatut, la “normalització”
del català, penso que només en queda una cosa, de les que considero
importants i que ens poden canviar la vida, la independència de
Catalunya ? Doncs, sí per a què amagar-ho, ara que amb la
recuperació de l’autoestima i de la dignitat de la gent del país ja
em podria donar per satisfet, què és poca cosa ?

Però és que o estem tant d’enfonsats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!