Molt emotiu i molt bona presentació. Com diria el desaparegut company RosSend Marsol, també conegut com “SICORIS”….. ” si no hi soc …canteu igual, dons ha arribat la primavera i el cel es tenyit de blau.!”
A l'arrecera del Montsec
El bloc de Moisès Martí
31 de gener de 2012
Sense categoria
1 comentari
Em presento a president d?ERC La Noguera
( Foto de Ramon I. Canyelles)
A l’arrecera del Montsec
A l’arrecera del Montsec
L’estiu de 1996 arribava a aquestes contrades, encara recordo aquelles nit de xafogor d’aquells primers dies, al començament em va costar integrar-me en aquest peculiar municipi d’Artesa de Segre, aquells anys amb Jaume Campabadal d’alcalde del municipi, podia trobar fins i tot “exòtic” viure en un municipi on hi governava una força republicana, com a simpatitzant independentista i com a votant d’ERC des del 1992 ençà, aviat vaig comprendre que havia anat a “petar” amb un dels bastions republicans més importants des de la república de 1931 fins als nostres dies.
Uns anys més tard, al 2003 va venir la meva entrada com a militant a ERC, i concretament a la secció local del municipi i de la comarca de la Noguera en qüestió, la resta tots la coneixeu.
Hi ha una cosa però, que amb el temps he arribat a comprendre, a Artesa de Segre el fil conductor entre el republicanisme dels anys 30 del segle passat i l’actual republicanisme mai es va trencar, de vegades mirant al Montsec em dóna la sensació que aquesta serralada us va protegir i us va arrecerar, potser va crear un microclima on el catalanisme, republicà i d’esquerres pogués sobreviure, potser aquest microclima no només us va protegir de la nit més fosca del franquisme criminal, sinó també de la vergonyant transició pactada d’esquenes al republicanisme democràtic, on les covardies, les prebendes, i els reciclatges de franquistes cacics a demòcrates a corre-cuita, van configurar un paisatge a gran part del país, doncs a Artesa de Segre i a tota La Noguera unes poques persones van aguantar el fil conductor d’aquesta història per fer renéixer la flama que en aquets moments qui us parla i el nostre equip volem continuar, i ho vau fer suportant exilis i humiliacions durant el franquisme, i mesquineses i mirades burletes durant la “transició”.
El meva primera presentació va per vosaltres, tot i que segur que n’hi ha més i que me’n deixo algun, però de ben segur que vosaltres els representeu.
· Antoni Fons i Armengol
· Francesc Ticó i Gatnau
· Francesca Solé i Clotet
· Josep Guarné i Macià
· Josep Pons i Poch
· Emili Cerveró
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!