Les presidencials franceses

París. Un ruixat intens però breu remullava ahir a la matinada els carrers de la capital francesa i posava fi a 15 dies de sol intens, els mateixos que ha durat la campanya de la primeva volta. Una pluja que sonava a purificadora i alliberadora de la tensió acumulada per milions de demòcrates, àvids d’enterrar la vergonya que van significar les eleccions de 2002 amb el triomf de Le Pen. Una extrema dreta ensorrada amb poc més del 10% dels vots, i una participació rècord de gairebé el 85% – que no s’havia donat mai en cap primera volta presidencial d’aquesta Va República – són els dos motius més comentats aquest dilluns de ressaca electoral. "Enterrat el 21 d’abril de 2002, ningú ja no podrà dir que el futur es construeix malgrat nosaltres", indica aquest migdia l’editorial de Le Monde. I és que aquesta sensació recorre avui tot França i s’intueix en els rostres de molts ciutadans que han recuperat part de l’autoestima perduda aquell 21 d’abril.
La participació i el descens del FN (en els nivells més baixos des de 1974) comparteixen protagonisme als diaris i televisions amb l’altre fet destacable de la jornada electoral: la recomposició del centre polític. Amb l’escrutini complet a tot el territori, es pot comprovar com l’UDF de François Bayrou ha crescut de forma proporcional a tot el país, circumstància que permet als centristes encarar amb optimisme les legislatives de juny a l’espera d’obtenir una bona representació a l’Assemblea Nacional. Però, a més, aquesta força (18’55% i més de 6.800.000 vots) els fa encara més atractius per a un Partit Socialista (25’83% i 9’5 milions de vots) que tot i haver obtingut uns resultats que no es produïen des de l’època de Mitterrand necessitarà el vot de centre per batre un Sarkosy (31’11% i prop d’11 milions i mig de vots) que ha superat també les pròpies espectatives.
Bayrou és el protagonista de les portades de la majoria de diaris i dels sumaris d’informatius de ràdio i televisió que li atorguen el paper d’àrbitre. Tant dreta com esquerra han crescut gràcies a laminar el vot dels extrems que ha tret uns pobres resultats (l’extrema esquerra sumada no arriba ni al 10%, mentre que fa cinc anys sumava més del 20%; i el FN ha passat del 17 al 10%). Però això fa que, de cara a la segona volta, Sarkosy i Ségolène no en tinguin prou de sumar els vots dels "aliats" naturals. Els cal Bayrou.
Sigui com sigui, França va recuperar ahir el vell duel dreta-esquerra i, amb ell, l’autoestima que es va pedre ara fa cinc anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!