Les presidencials franceses

París. Nicolas Sarkosy es passejava aquest matí pels carrers de la capital francesa. Amb gest forçat i visiblement incòmode, anava saludant els ciutadans que se li acostaven. El contacte amb el "poble" no és precisament el seu fort. Home dur i autoritari en les formes i el fons, el líder de l’UMP ha començat a redreçar el discurs extremista de la primera volta a la recerca del vot del centre. En sentit contrari, però objectiu idèntic, Ségolène Royal també ha iniciat el seu particular tour de França a la recerca dels vots de François Bayrou. La candidata socialista va rebel·lar ahir que ja ha deixat un missatge al contestador del mòbil de Bayrou demanant-li d’obrir un debat públic per tal de buscar els punts d’entesa entre el PS i l’UDF. Falta saber si el líder centrista li respondrà la trucada. I és que no es pot oblidar que, més que Sarkosy, Bayrou va ser el principal blanc dels atacs més durs que es van llençar des de les files socialistes durant la primera volta. Però ja se sap que, en politica, més val no tenir memòria.

No és fàcil l’opció que ha de prendre el líder de l’UDF. Per demà ha convocat una roda de premsa on definirà l’orientació que el seu partit pren de cara a la segona volta i on no s’espera que doni el seu suport per cap dels dos candidats. Difícilment els electors de Bayrou, que ha fet de la regeneració política l’eix de la seva campanya, entendrien que ara es decantés sense més per un o altre. I cal no oblidar que d’aquí poc mes d’un més l’UDF ha de passar la revàlida de les eleccions legislatives amb l’objectiu d’aconseguir grup propi a l’assemblea nacional. Per tant, l’objectiu de mantenir discurs i perfil independent és evident.

De moment, Ségolène està mirant de sintonitzar el seu discurs amb el de Bayrou en proclamar que ella està disposada a arribar a acords amb tots aquells qui vulguin un canvi polític. Però si bé és cert que durant la campanya electoral els intents de l’UDF d’acostar-se als socialistes van ser prou notoris, diversos corrents interns del partit de centre clamen – encara que, de moment, no de forma oficial- per donar suport a Sarkosy. Entre les moltes tasques que aquests dies té l’equip de Bayrou també s’hi troba evitar, precisament, les "fugues" de polítics de centre temptats per les ofertes que puguin arriba de la dreta.

I és que en molts casos els depèn el càrrec: l’UMP i l’UDF mantenen pactes estables en molts indrets de França i, fins i tot, a la pròpia assemblea nacional. Al centre, que tradicionalment ha estat més proper a la dreta que a l’esquerra -tot i que en aquesta campanya això ha variat significativament – li podria sortir molt car (pel què fa a la seva representació institucional) el seu flirteig amb l’esquerra. Però llençar-se als braços de l’UMP també podria llimar el crèdit polític d’un Bayrou que tot just acaba d’estrenar un nou espai polític fins ara verge.

Sigui com sigui, el que és cert és que més enllà de posicionaments oficials, són els votants els que hauran de decidir. I, de moment, estan força dividits: un 54% dels electors de l’UDF sembla que podrien donar suport a Sarkosy contra un 46% que ho farien per Ségolène. En cas que Bayrou prengués una posició oficial, això podria fer decantar la balança cap a un o altre costat. O no, perquè no seria la primera vegada que el suport que el tercer classificat a la primera volta dóna a algun dels dos candidats, no assegura la victòria final.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!