Les presidencials franceses

París Charlety. Són quarts de cinc de la tarda. Falten encara més de dues hores perquè Ségolène Royal pugi a l’escenari de l’estadi de Charlety (a les afores de París) per fer el seu penúltim acte de campanya i als trens que van cap aquesta direcció no s’hi cap. Just abans d’arribar a la parada de Cité Universitaire (al costat de l’estadi) el conductor del tren avisa: "l’estadi està tancat" (apunt al marge: algú s’imagina la Renfe donant aquest tipus d’informació de servei?). Xiulets dins el tren i incredulitat dels passatgers que, un cop surten a la superfície, confirmen la notícia. Charlety, un estadi amb una capacitat d’unes 40.000 persones, ja és ple i han tancat l’accés. A fora, milers i milers de seguidors de Ségolène (uns 20.000, segons l’organització) s’han quedat sense poder entrar. Alguns salten les valles, d’altres improvisen escales per superar la tanca però la gran majoria es disposen a seguir el discurs de la candidata socialista des dels bars del costat. Tots els establiments s’omplen a vessar i, talment com si fos un partit de futbol, la gent s’aplega per escoltar Madame Royal. Sorprèn la gran quantitat de gent jove, d’adolescents a qui, en teoria, la política no els hauria d’interessar. També famílies senceres, gent gran, joves del maig del 68 i, sobretot, una munió d’afroamericans. A simple vista, s’observa una majoria de classe mitjana i d’estudiants però també molta gent de condició humil. Barreja ètnica, generacional i social que embogeix quan a les 7 i pocs minuts Ségolène – vestida de blanc i amb camisa vermella- entra dins l’estadi. "Aquesta és la França de la fraternitat", clama només arribar. El míting esdevé un cop de força i d’efecte dels socialistes per mirar de tombar les enquestes que els són adverses. Un primer de maig rodó ja que, a l’èxit de convocatòria, s’hi suma la crida que Le Pen ha fet avui mateix per tal que els seus electors s’abstinguin diumenge. I això, només perjudica Sarkosy.
"Ségolène présidente" i "Stop Sarko" són les consignes més corejades pels milers de ciutadans que han acabat el pont del primer de maig abans d’hora per mostrar el seu suport a Royal. "Sou el meu autèntic equip de campanya", els ha dit la candidata com a agraïment en un discurs que en molts moments ha buscat el to institucional.
Superar la crisi social i, sobretot, les dificultats econòmiques han estat els arguments principals de Ségolène a Charlety, però el rebuig sorollós i unànime cada cop que la candidata ha anomenat el seu rival ha tornat a evidenciar que diumenge es tornarà a votar en contra de. I Royal, que ho sap, també s’ho ha fet seu en el discurs: "No volem una França enfadada, que negui la pròpia història i que renegui dels seus valors". Les polèmiques crítiques que Sarkosy va fer diumenge al moviment del maig del 68 també han rebut la rèplica pertinent d’una Ségolène que ha acusat el líder de l’UMP d’estar instal·lat en la França de fa 40 anys. "Però encara que s’imagini entrant triomfant pels Camps Elisis, ell no és el general de Gaulle", ha etzibat en una de les poques llicències iròniques d’un discurs a voltes més pensat per la seva investidura que pel darrer míting electoral, potser en un intent final de demostrar que té prou carisma per ser la primera presidenta de França.
Tornant, amb els trens plens a vessar, els crits de "Ségolène présdiente" han ressonat de nou en uns vagons on sobrava l’optimisme. No ho tindran gens fàcil però el cop de força d’avui – i les consignes de Le Pen- de ben segur que hauran servit per inquietar la dreta. Ara tothom resta a l’espera del cara a cara que demà a la nit pot acabar de fer decantar la balança i on Sarkosy mirarà de contrarrestar l’imatge d’home arrogant i Ségolène provarà de demostrar que pot ser una líder consistent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!