poti-poti

Avui he assistit a una discussió digna d’explicar.

Resulta que he anat a revisió mèdica i sortint, a les 9 i cinc del matí he anat a
un bar d’aquests típics de barri, en els que tothom es coneix. Només entrar he
vist cinc o sis homes -grans i segurament jubilats- “discutint” de valent amb l’amo
del bar sobre la nova normativa del tabac en els locals públics.

Home 1: doncs si no puc venir a fumar aquí i
la dona no em deixa fumar a casa mira, no faré “gasto” i no vindré. Vaja així
de clar. He de sortir fora amb la tassa de cafè?

Home 2: Això, això a veure si ara no podrem ni
fumar al lavabo, quins “cooo…nassos” només faltava això amb els nevis que passa
la gent ens tornarem tots tarumbes.

Home 3: (El que semblava més jove) Si els amos
no ens deixen fumar a la feina treballarem menys!

Amo del bar: au va home!!! hauràs de treballar
més perquè no et deixaran parar, com si diguéssim.

Home 4: Je, je, ara hi haurà més separacions
amb això del tabac, les dones es posaran més farruques encara i ja veuràs ja,
això portarà cua.

Fins aqui tot bé, aleshores ha entrat en
conversa l’intel·ligent de torn (amb tot el respecte).

Home 5: Mireu jo porto uns quants anys sense
fumar i vaig tirant bé, si tots féssim igual encara estalviariem un duro. A més
(i ara ve el millor) no se pas que pensen aquests polítics que tenim? Valdria més
que s’entretinguessin en altres coses més importants i no gastar energies en fer lleis antitabac. Si
la gent anirà fent la viu viu igual, home!

Home 4: ai, els polítics, aquest si que fan la
viu viu! Sortir a la foto d’això si que en saben.

Tots: je, je, je je

Ja havia acabat el cafè amb llet i com que la conversa no anava més lluny he marxat.
Encara continuaven renegant dels polítics, ja no els sentia, primer m’ha fet gràcia
la conversa, però desprès m’he preguntat:

Que hi feien tots aquells homes a aquella hora
al bar?

I on eren les seves dones? No n’hi havia cap
al bar. Segurament comprant, o a punt de preparar el dinar, netejant, dormint o
llegint. Una mica trist tot plegat.

Dels polítics no cal que en parli, que ja ho féu
vosaltres i crec que si fan una bona tasca amb aquesta llei (i d’altres, encara
que tinguem discrepàncies).

I dels homes…potser tampoc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!