Mirades

Llavors es quan diem que tenim talent per alguna cosa, quan el que volem fer estem completament segurs de que serà una mostra de sentiments, o sigui, un art.

2-Ets de les que espera que l’inspiració els arribe treballant?

No és completament necessari que l’ inspiració vingui al mateix moment que estàs treballant. L’ inspiració pot venir de múltiples formes. L’ alè que pots rebre pot ser d’ una dona bonica que passa per el teu costat, com de treballs d’ altres artistes com el simple fet d’ estar al carrer i que la teva creativitat aflori mentres estàs escoltant un bon tema de música electrònica.
Suposo que es una de les coses maques de l’ art, que mai saps on et pot aparèixer.

3-Què vols captar rera la càmera? Què busques?

La meva intenció cada vegada que agafo una càmera es poder capturar alló que a simple ull a vegades costa de veure. Un sentiment congelat en una imatge: poder mirar una fotografia i fixar-te en els seus detalls que la composen, els colors, una posta de sol, una mirada, un gest, uns llavis mig oberts. Es una mostra total i exclussiva d’ una emoció.

4-Com et sents més comoda a l’estudi o captant la inmediatesa del moment al carrer?

Em sento cómoda en tots dos llocs, però clar, trobo el seu “pro” i el seu “contra”. A un estudi tens la tranquil·litat de poder expressar-te d’ una forma diferent. Es més íntim, més personal pero a la vegada, menys expressiu que la captura inmediata al carrer. Sortir amb la càmera i buscar el instant perfecte es qüestió de paciència i ganes, i aixó, es valora artísticament molt més, al meu semblar.

5-Ets una artísta multidisciplinar o un talent descomunal?

Suposo que et refereixes a si sòc una dona polifacética.
Si es així, bé, aixó consideren les persones que m’ envolten. Intento apendre tot el que puc, així de simple. No em considero una màster en tot el que faig, ja que em queda molt de camí encara, pero considero que tot el que poguem emportar-nos a la nostra butxaca, el dia de demà ens ajudarà. Per aixó més ara, en temps de crisis, aprofito el meu temps al màxim en voler aprendre tot el que se’m fica per el camí i em veig capaç de fer. Es qüestió de voluntat.

6-Quins són els teus referents en el món de la fotografia? I en el la música?

Tinc uns referents bastant tópics com son Cecil Beaton, Cartier-Bresson, Steve McCurry o Kevin Carter i uns fotògrafs actuals que tinc com a inspiració sempre: Xavi Mercadé ( Grup Enderrock ) e Ibai Acevedo, que es increíblement capaç de congelar una sentiment en imatges.
Musicalement… bueno, em considero molt eclèctica així que considero que quelcom música es un gran art, però confesso ser una gran amant de Massive Attack, Portishead i de la música electrónica en general.

7-També has treballat com a fotògrafa oficial de molt músics i festivals.Quin de tots ha tingut més feeling amb la teva càmera?

Bueno, de forma promocional podría dir que la millor sessió va ser una que vaig fer recentment al desert dels Monegros a un grup d’ amics meus i també tinc molts bons records de totes les fotografíes que li feia al meu amic Juan Gómez ( o més conegut com “El sobrino del Diablo”) com a promoció, igual que els videos dels seus concerts.
Com a festivals, reconec que per mi, els millors han sigut els que he fet a Tarragona, la meva ciutat. El Festival AMT, el concurs D.O en Santa Tecla… tots ells tenien un àmbient molt familiar i sempre han conseguit fer-me sentir molt a gust, per el qual, considero que superen el bon “feeling” a grans festivals com Primavera Sound o el Sònar.No hi ha res com treballar i sentir-te com a casa a la vegada.

8-Què esperes captar del que passa a sobre un escenari?

L’ essència, l’ energia. Considero que es el més important a captar damunt d’ un escenari. La força que expressa un guitarrista, els gestos i expressions d’ un cantant.

9-Sexe,fotos i rock’n’roll?

Tot a la vegada pot ser una mica caòtic, pero per separat encara si. Unes fotos en ple sexe… bé…aixó s’ envà de les mans…. jajaja
Si hi ha una organització, perque no?

10-La passada nit de Reis et vam tenir a Tortosa com a Dj Adàn a Casa Maso i et vas posar el públic a la butxaca.El teu concepte artístic és crear espectacle sigue darrera la camèra,darrera la taula de so o dalt i baix d’un escenari?

El meu concepte artístic es fer el que a mi m’ agrada fer e intentar que als demés també els agradi, sempre amb tota la naturalitat del mòn. Ja vas poder comprovar que portava una gorra ben curiosa. Perque no? Crida l’ atenció, i es el que volia. Passo de fer la meva feina i que ningú valori el que fas. És indignant. Em fico a cantar amb el públic, a pegar bots i a mesclar cançons sense sentit com “Call me maybe”. Desfer-te de lo típic i comú es el que et fa destacar en quelcom dels sentits, i aixó, per molt que et cataloguin de bizarra i extranya, es valora més del que creus.

11-Per què una imatge val més que mil paraules?

Perque ni mil paraules podràn descriure l’ imatge d’ un sentiment.

12-On vol arribar Laura Adàn?Quins somnis encara no s’han acomplert?Seguiràs treballant i buscant fins quan?

Laura Adán vol arribar fins allà on pugui. Aprendre tot el que se li fiqui al camí, surti bé o no, l’ intent sempre estarà allà present.
Tinc molts somnis, la majoria molt professionals i materials i d’ altres molt personals ( com marxar durant mesos amb la càmera i realitzar una mena de viatge espiritual ).
No sé on arribaré, pero tinc ben clar que no pararé. No tinc una meta en concret, l’ únic que vull es saber fins on sòc capaç d’ arribar.

Sílvia Altadill

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!