DISCORDANCIA CONGÈNITA DE LA IDENTITAT DE GÉNERE O DE SEXE(II): TOT ÉSSER HUMÀ ÉS UNA PERSONA

Col·laboració especial de Just Roca i Duràn.

L’estat del coneixement actual afirma que el sexe fonamental és el femení perquè és l’esquema bàsic del que parteix qualsevol persona durant el desenvolupament intrauterí. La gònada indiferenciada, l’obertura vaginal, la persistència dels mugrons i la presència dels rudiments dels dos genitals interns en cada humà en desenvolupament intrauterí i la degeneració passiva de la part masculina en qui serà una dona ens ha de convèncer. 

Així doncs a la persona que serà dona li cal continuar el desenvolupament bàsic preprogramat, però no li cal cap mena de transformació profunda. La persona que té obert el camí per esdevenir un home, amb el cromossoma Y i l’acció de la testosterona, ha d’iniciar un camí de tranformació molt activa, que es concreta especialment en tres aspectes diferents, que són:

1. La diferenciació del cos en el sentit masculí, amb la regressió dels rudiments femenins.
2. La modificació de l’interés sexual humà bàsic que és el que es dirigeix cap al sexe masculí.
3. La modificació dels circuits cerebrals que fan sentir-se com a pertanyent al sexe bàsic, el femení. 

Cadascun d’aquests tres camins pot completar-se fins al final, pot romandre en un estadi intermig o, fins i tot, pot no iniciar-se. En aquelles persones que seran dones, també es pot iniciar aquesta transformació activa cap al camí de la masculinització, probablement per la presència de factors externs o interns masculinitzants.

 Si només qualifiquem com a sanes a aquelles persones que encaixen perfectament en el concepte de dona o en el d’home, amb la seva identitat respectiva dons i home i amb el seu interés dirigit cap a l’altra gènere estem alhora tractant com a malaltes a totes aquelles persones que són com són a causa del seu desenvolupament en l’etapa intrauterina.
En un món preparat per tractar amb dones o amb homes s’obren moltes vies d’exclusió de totes aquelles persones que no encaixin perfectament en el model que s’ha donat com a ideal. Probablement més d’un deu per cent de la població no troba aquest encaix que se li exigeig. El resultat és un 10% de la població humana que en pateix les conseqüències, perquè ha d’amagar o dissmular la seva manera de ser o patir les conseqüències de mostrar-la.
 
Tot ésser humà és una persona, amb tota la seva dignitat i drets. Per això mereix el mateix grau de respecte.

Dr.Just Roca i Duran
metge
Diplomat en Sexologia per
l’Universitat de València.
President de la Secció Col·legial de
Metges de Sexologia Mèdica del
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
./..

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *