SEXOLÒGIC

En Paco de Ventdelplà no tempa.D’ això tecnicament se’ n diu “disfunció eréctil” tal com li ha dit el metge de medicina general  del C.A.P. ventplatí.
L’ home li ha demanat unes pastilles conegudissimes i que ,fins i tot ,es venen per internet a dojo. El metge li ha dit  que ni pensar-ho que s’havia d’ estudiar bé i que calia un especialista.Però no ha dit quin especalista i no és que el metge, no s’ hagi mullat, és que treballant a la Sanitat Publica Catalana ho té difícil , per qué de sexòlegs no n’ hi ha, a tot estirar el podrà adreçar amb un uròleg o amb una bona sort amb un psicòleg clínic que practiqui amb un ex-centre de planificació familiar.
La situació és semblant a la de fa uns anys quan un assegurat patia una malatia clarament reumàtica i l’ enviaven a cal traumatòleg , que feia el que bonament sabia, perque de reumatòlegs la medicina pública no en tenia,després en vàren anar apareguen alguns ,basicament, als hospitals i  ara hi ha una discreta oferta.

Un uròleg pot ser sexòleg, si després de fer urologia ha fet un tercer cicle d’ estudis especifics de Sexologia i un psicòleg clinic també és el mateix cas, aquest és el criteri que sostenen les associacions cièntifiques europees, també ho poden fer, havent-se preparat convenientment els espcialistes en Medicina General,anomenats de Medicina Familiar i Comuntaria a totes les Espanyes, i altres especialistes com per exemple els ginecòlegs, i en definitiva qualsevol llicenciat en medicina o psicologia de la salut que tingui aquesta preparació posterior específica de Sexologia. 

De sexòlegs als nostres paisos n’ hi ha,forces i bons, son gent que basicament s’ha format a fora i que exerceixen a la seva consulta particular.
Tenen diverses aproximacions cientifico-pràctiques però totes  vàlides i que es complementen en el conjunt de l’ oferta sexològica clínica.Mes endavant trobareu un llistat a l’ apartat “sexòlegs”.