El Micaco Verd-i-Negre
Catalunya és més que un club
(80-82) Un partit trabat amb final feliç
La final de la Copa de Vitòria no va mostrar la cara més plàstica i espectacular de la Penya, però sí el seu afany de títol i mentalitat guanyadora. El Tau va portar el joc al terreny del contacte i els verd-i-negres van notar-ho negativament. Molts xocs impliquen moltes accions susceptibles de ser penalitzades amb falta (o no) i que donen protagonisme a l’arbitratge. Els d’Aíto rendeixen menys en aquestes condicions, i aquesta vegada no va ser una excepció. Després d’un inici igualat, els verd-i-negres van clavar-se al setze punts i els locals van agafar avantatge. Afortunadament Rudy va aparèixer abans del descans per equilibrar la balança i retallar a tres punts un desavantatge que havia arribat als dotze. A la segona meitat, la igualtat es va mantenir fins al darrer quart, quan els d’Aito van acabar de creure’s que podien guanyar i els vitorians a pensar que podien perdre. La primera estirada badalonina va ser resposta per Teletovic amb vuit punts consecutius, però els d’Aíto van tenir prou fe per tornar-hi tot i l’ambient hostil a les grades. El desenllaç va ser feliç aquesta vegada, davant el deliri dels més de mil aficionats verd-i-negres desplaçats al Buesa Arena i els milers que deixaven la Plaça de la Vila petita. El DKV Joventut aconseguia el primer títol ACB del segle XXI i Rudy es tornava a coronar com a millor jugador quatre anys després de Sevilla 2004.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!