“Fiasco awards”: també per als projectes lingüístics
Avui sentia la notícia dels Fiasco awards a projectes no reeixits de l’àmbit de les TIC, i m’ha fet recordar que ara fa un any em va tocar repassar la història dels projectes fracassats relacionats amb la llengua a les nostres universitats. Va ser depriment, perquè me’n van sortir una pila. Els detallo de pressa: el primer, el Reglament d’usos lingüístics conjunt (per reticències d’una sola universitat, el 94: endevineu quina… ), el segon, la campanya comuna “Comunicar normalment” de totes les universitats de la Xarxa Vives, el 97 (pels dubtes d’algun rector, encara no sé quin); el tercer, el qüestionari conjunt per saber en quina llengua es fan les classes; el quart, el Programa de 3es Llengües, del conseller Mas-Colell, per manca de finançament, diuen, i perquè va ser el primer que va anul·lar el conseller Solà; el cinquè, i lligat a aquest, l’Escola Virtual d’Idiomes, que a Girona ens va portar moltíssims problemes perquè no s’havia previst que un programa informàtic s’ha d’actualitzar permanentment; el sisè, el Decret per a l’acreditació lingüística del PDI el 2006, que el van congelar a l’estiu (la terminologia va millorant); el setè… cal continuar?
Més val pensar que ara sí que n’hem après; com deia en l’exposició que vaig fer aleshores a la UOC, aquests projectes fracassaven o bé perquè eren invent dels tècnics o bé perquè eren idea només dels polítics, i generaven desconfiança en el col·lectiu que no hi havia estat implicat, però des del juny de l’any passat ja hem vist que ens cal treballar plegats, i per això ens reunim de tant en tant vicerectors i caps de servei, en les trobades sobre Política lingüística i EEES. Aviat ja tocarà fer la cinquena a Vic. Li ho hem d’agrair a la meva anterior vicerectora, que hi va creure i va organitzar la primera trobada a l’hotel Carlemany. Va ser il·lusionant veure tothom reunit per primera vegada a la hìstòria, i presentar els tècnics de català i els d’anglès que encara no es coneixien, tot i treballar a la mateixa universitat. La foto de grup és històrica.
Espero que tot plegat ens porti cap a algun lloc. Encara no tenim un full de ruta gaire clar, però en el camí ens hem fet amics. El projecte s’ho val, i hi creiem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Està bé. Però donem voltes i voltes i suposo que acabem tenint la sensació que no arribem enlloc. Els passos que s’han fet són importants, però… Arribarem enlloc? Com sempre: Tothom ho té clar? Tots hi volem apostar prou? Un sol rector pot frenar l’impuls de tots? Massa interrogants, i em temo que a més a més tenen implícita una resposta que no ens acaba d’agradar. Però no defallim… Per què en diem Ítaca quan allà en diuen Euskal Herria…?
La marca de l’esclau és la lléngua dels seu amo.