les llengües a debat

Aquest cap de setmana han començat les habituals mobilitzacions al País Valencià per la llengua, les anomenades Trobades d’Escola Valenciana.  Perquè les facin cada any no les hem de menystenir, al contrari: han de ser notícia, perquè la constància i la perseverància d’aquesta gent són encomiables. Ja fa 24 anys que ho organitzen.

Calculen que més de 200.000 persones sortiran al carrer i participaran en tot tipus d’actes festius i reivindicatius, sota el lema “El valencià és nostre”. Digueu-me un altre lloc on es faci el mateix: jo no en trobo cap, i menys d’aquesta manera que tenen els valencians de fer les coses.  El president, Diego Gómez, la qualifica de la “festa més important identitària del País Valencià”. També ha manifestat que “la llengua no ha de ser arma política”.

Ja han topat com sempre amb el PP que no els ha deixat fer la presentació a la Biblioteca Valenciana, han hagut de canviar el lloc. Però potser és l’única mostra de força que han tingut, una misèria, perquè no poden fer res contra la voluntat popular tan ferma. El valencià s’està dignificant, amb aquestes Trobades, la gent se’l fa seu, s’aconsegueix que la gent,  i sobretot els nens, s’estimin la llengua pròpìa.  Aquest any el lema precisament és “El valencià és teu”, i l’eix temàtic és la lectura en valencià.

En la munió de congressos, reunions i actes en els quals hem participat conjuntament amb col·legues valencians, hem anat creant uns lligams i teixint unes complicitats amb ells que difícilment es trencaran. En el meu cas, atesa la situació sociolingüística de les terres gironines, sabia que no els podia ensenyar gaire res, perquè aquí el “Girona, rai” adquiria tot el sentit. Treballar per la llengua en un entorn hostil té molt de mèrit. El que fem nosaltres, en canvi, no en té gaire. En som ben conscients, i els valorem la feinada que fan, i l’estil de treball, més dinàmic i festiu que no pas queixós i acomplexat.

A Barcelona existeix des del 2004  l’Espai País Valencià, i em temo que encara és un lloc molt poc conegut. En canvi, tothom sap què és l’Espai Mallorca. Tant de bo que els mitjans de comunicació es facin ressò de les mobilitzacions durant aquests mesos de primavera, i que aquest Espai, que programa activitats culturals diverses i fa conèixer la seva realitat al Principat, tingui la projecció que es mereix. Són gent de casa, potser que comencem a fer-nos-en la idea. Mireu-vos, si no, qui s’està movent més per la llengua, als Països Catalans: al País Valencià, ho fa la gent d’Escola Valenciana entre molts altres;  a les Illes, surten al carrer pel català a l’àmbit de la sanitat; a la Catalunya Nord, es treballa per formar bons mestres de català a les escoles bilingües;  fins i tot a l’Alguer es mou alguna cosa, amb la propera obertura d’un centre de la Generalitat de Catalunya. I aquí, què fem?

Vídeo de Vilaweb: http://www.vilaweb.tv/?video=5628

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!