Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

16 de novembre de 2021
0 comentaris

El menyspreu i l’odi vers els catalanoparlants, un fenomen quotidià

L’odi i el menyspreu cap a l’altre están intensament interrelacionats. Aquest darrer es dóna quan  l’altre, “per se” o pel que fa o representa, causa incomoditat al menyspreador, sovint per prejudicis o  males interpretacions . L’odi, al seu torn, es produeix quan a  aquest menyspreu inicial s’hi afegeix , a més, l’ira, produïda per suposar  -ni que sigui infundadament- que l’altre pot  amenaçar la zona de confort o posar en perill les creences, hàbits o “status” de qui desenvolupa aquest odi.

A casa nostra tenim molts menyspreadors i odiadors de la catalanitat i la llengua. Normalment als menyspreadors no els cal passar a la fase d’odiadors, ja que compten amb la docilitat i la indefensió apresa dels catalanoparlants en relació a la seva mateixa llengua i quasi sempre acaben cedint, només es converteixen en odiadors  davant  els catalanoparlants que no cedeixen i no canvien de llengua; llavors, en fer-se evident l’actitud d’odi, es manifesta la situació d’opressió que patim amb tota  cruesa.

Aquesta actitud d’odi vers la catalanitat i la nostra llengua que, malauradament,  es dóna entre molts castellanoparlants quan volem exercir els nostres drets nacionals i lingüístics constitueix un fet lamentable i que no sembla cedir, ans al contrari, i el qual s’ha de combatre, fent publiques, si cal, les mostres quotidianes i contínues d’aquest odi; un odi que  té tots els ingredients per ser considerat , a més de censurable, delicte, i en el mateix pla que altres actituds que ja són considerades delicte per l’ordenament penal, com  les mostres de racisme o de rebuig per la condició ètnica. Per això és de doldre que en els mitjans només es parli d’una determinada classe d’ actituds, que conformen els considerats, oficialment, delictes d’odi, però en canvi se silenciïn el menyspreu  i l’odi constant que rebem quotidianament  -en cas de no cedir-  molts catalanoparlants, pel simple fet de ser-ne i de voler exercir els nostres drets amb total normalitat i sense supeditacions arbitràries.

Joaquim Torrent

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!