– Ser intel.ligent és no creure-s’ho.
– Els colonitzadors són com els maltractadors: et peguen, t’humilien i t’ esclavitzen i encara volen que els estimis.
– El problema dels banyuts apareix quan no poden pagar el beure.
– Abans el problema era l’immobilisme, ara en canvi ho és el “mobilisme”.
– Els grans revolucionaris, quan ham triomfat, han acabat sent els més grans conservadors.
– Venim del mono, però ells no en tenen la culpa.
– Els millors mestres són els que menys ensenyen.
– El que pregona que és el millor és un suïcida en potencia.
– Quan se’n va la llum sempre ens recordem del moment abans.
– Els dies més feliços de la vida són en realitat segons, màxim minuts.
– La veritat si és absoluta deixa de ser veritat i es converteix en mentida.
– La literatura tan sols és una ínfima part de la tinta malbaratada al llarg dels segles.
– Quan la virtut ja no dóna benefici es converteix en vici.
– La majoria dels que han passat a la història han estat uns peces.
– Mai he sentit un negre que digués “aquest treballa com un blanc”.
-Seguir el pare, el líder o el bruixot és molt fácil, el que és difícil és seguir-se a si mateix.
-Si els miralls reflectissin l’ànima ja els haguessin prohibit.
– “Darrera tot gran home hi ha una gran dona”. Una de dues: o hi ha massa grans dones desaprofitades o aquestes realment són molt escasses.
– Els que tenen historia l’escriuen, als altres els l’escriuen.
– La crueltat i la inocència són dues cares de la mateixa moneda: mireu els infants.
– Amb freqüència la bondat no és més que una cara de la impotència.
– Molts cretins de seguida etiqueten amb un apel.latiu acabat en “-ista” a qui, fent servir el sentit comú, no combrega amb ells.
– Els gossos són gossos no per mossegar sinó per obeir l’ amo.
– No hi ha hagut històricament res més innoble que la noblesa.
– El simi va crear l’ home.
– Posar-se vermell denota molta més humanitat que tenyir-se els cabells de vermell.
– Només acaben imposant-se les llengües afilades.
– Els egoistes confonen estimar amb estimbar, els altres, és clar
– El Poder és la pitjor droga, perquè ens fa creure, il.lusoriament, immortals.
– Els rius van a la immensitat del mar com les vides van a la immensitat del no-res.
– Estem tan acostumats a moure’ns per les clavegueres que quan algú obre la tapa li exigim que la torni a tancar.
-Només els valents s’ atreveixen a ser bons.
Joaquim Torrent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!