La corrupció s’ha d’eradicar, per descomptat, però em sembla que el fet de convertir els escorcolls en circs mediàtics amb un propòsit polític evident, no és el camí més adequat per aconseguir-ho.
Jo crec que a Espanya la corrupció és un mal endèmic que de vegades hi ha interès per fer sorgir i de vegades s’amaga, que tothom en fa escarafalls quan sorgeix però que quan no se’n diu res s’oblida, tot i que continua existint.
A mi em sembla que l’única manera de solucionar aquest greu problema social és començar de zero i canviar les lleis; no n’hi ha prou de perseguir casos aïllats i menys quan l’ interès polític de cada cas que es desvetlla actualment a Catalunya salta a la vista.
Ara, amb el procés constituent que s’ha d’iniciar a la nova República Catalana em sembla que s’han de tenir en compte els diversos àmbits que afavoreixen els comportaments corruptes per tal d’actuar-hi i modificar allò que calgui. Jo, d’entrada en veig dos de molt relacionats amb la vida política i un altre que no hi està tant , si més no directament .
Primerament hi hauria el finançament dels partits, que s’hauria de regular correctament, de manera que prioritzés transparència i bones pràctiques.
Després hi ha “l’amiguisme” que, pel que he vist, es dona de manera molt generalitzada a moltes institucions i que se solucionaria, en part, si no hi haguessin els càrrecs de confiança política i s’eliminés el transvasament que hi ha entre aquest càrrecs i el funcionariat. A aquest fet s’hi haurien d’afegir les pràctiques dubtoses de col·locació de fills i parents de tots plegats en nous lloc de treballs, alguns creats ad hoc per qui els ha d’ocupar. Hi hauria d’haver, per tant, una renovació molt profunda en el sistema de contractació del funcionariat. I el que és més important, una consciència socials sòlida de que aquestes males pràctiques tan esteses no són ètiques i també són corrupció, perquè no tothom ho veu així.
En una altre àmbit hi hauria evasió d’impostos i blanqueig de diners, pràctiques que poden estar relacionades, o no, amb els partits i els polítics però que ben segur que deuen afectar algunes empreses que, per altra banda, poden exercir de corruptores. I així tanquem el cercle i tornem a l’àmbit públic. Segurament caldria, en aquests casos, una renovació de la fiscalitat i, també, del codi penal.
No podem continuar mantenint la situació actual gaire temps perquè, en aquest moment, tant polítics com justícia estan en entredit. Per una banda s’està estenent una visió molt negativa de la classe política i per l’altra el funcionament de la justícia espanyola està desacreditat. Cap d’aquestes dues coses és bona, les societats democràtiques necessiten una classe política honesta i ben valorada i una justícia independent, prestigiosa i imparcial.
Tenim davant nostra una feina llarga i impressionant però també motivadora i apassionant en la que és important que s’impliqui la majoria de gent possible. No podem deixar perdre aquesta, possiblement, única oportunitat de renovació i canvi profund del nostre país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!