ESPAI PER COMPARTIR

Llibre minuciós i amb notes abundants sobre la història política del poble kurd. Interessant però que, en alguns moments, costa de llegir degut a la minuciositat de la descripció de les vicissituds seguides durant els darrers segles per aquest poble lluitador  i degut també a l’abundància de sigles, totes semblants, i que porten a la confusió al lector allunyat de la història kurda. Son d’agrair els annexos destinats a la cronologia i a l’explicació dels diferents acrònims que  ajuden a la comprensió i alleugereixen una mica la lectura.

El llibre està dividit en capítols, cada un d’ells destinat als quatre països entre els que està repartit el poble kurd.

En aquest moments, en que les informacions fragmentàries i puntuals que ens proporcionen la majoria de  mitjans de comunicació no ajuden gaire a la comprensió del món, és vital la existència de llibres com aquest que  analitzen situacions i problemes  concrets i aporten informació que ajuda a contextualitzar les notícies que ens  arriben, en aquest cas de la lluita del poble kurd, i a tenir-ne una major comprensió.

No hi ha dos lectors iguals i les interpretacions que cadascú es fa de les seves lectures depenen de la  situació personal i social de cadascú, d’experiències viscudes i dels interessos que cada persona  pugui tenir. Quan comencem a llegir un llibre tots tenim unes expectatives i ens plantegen unes preguntes , més o menys explícites, que son les que guien la nostra lectura. Algunes vegades ens sembla que trobem les respostes que volíem,  altres veiem que la pregunta que ens havíem fet no era pertinent  i sovint  la lectura, amb tot allò que ens aporta, ens en fa plantejar de noves. També hi trobem coses que ens sorprenen i explicacions o fets que ratifiquen allò que ja intuíem abans de començar.

Llegint aquest llibre he constatat que els estats no tenen escrúpols en actuar de les maneres més repressores i indignes per tal de conservar la integritat dels seus territoris. Depenent de la seva situació al món actuen utilitzant diferents formes de violència i variant-ne la intensitat segons el tarannà dels partits que hi pugui haver al poder en cada moment, però la violència tots la utilitzen d’una manera o d’una altra.

S’hi poden veure també diversos exemples de com les forces repressores dels estats actuen generalment sense vacil·lacions quan volen defensar i mantenir el seu poder . En canvi, les forces que hi lluiten en contra, difícilment es posen d’acord per tal d’actuar de forma unitària. Tot i que  les finalitats últimes puguin ser comunes, les tàctiques i les estratègies les enfronten, les divideixen i les fan fins i tot que puguin lluitar entre elles de manera que, en moments puntuals,  poden arribar a aliar-se amb l’estat opressor. Sorprèn la quantitat d’organitzacions polítiques que s’han creat, dividit, escindit, reunificat, … durant el darrers cent anys de lluita del poble kurd.

Per altra banda els països aliens al conflicte actuen sempre tenint en compte els seus interessos estratègics. Encara que, en alguns casos les seves actuacions sons exemples clars de  defensa de drets humans o  de  posada en pràctica d’idees humanitàries , altres vegades deixen passar accions evidents molt reprovables sense moure ni un dit o poden, fins i tot, ser aliats dels dirigents dels països que porten a terme  aquestes accions, com tantes i tantes vegades en vist que passava.

I, per acabar, sorprèn que un poble que ha estat sotmès a tantes i tan dures persecucions pugui haver resistit conservant la seva idiosincràsia i que continuï encara ara la seva lluita per a obtenir el seu espai dins la història.