Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

10 de febrer de 2014
3 comentaris

Independentisme en castellà

Aquest text no ho he escrit jo. És d’un company  que ho ha escrit en un correu d’una llista que tenim els “exiliats” pel món, com una resposta espontània a partir de la publicació d’una carta al director  a La Vanguardia amb el títol “Mi hecho diferencial“. Amb el seu permís he decidit escriure al meu bloc perquè és un exemple molt descriptiu que explica perquè el suport a la independència de Catalunya és majoritari.
Molta gent, que no conegui el que esta succeint a Catalunya, especialment els espanyols, no entenen com potser que hagi tant de suport a la independència si l’origen d’una part important dels ciutadans catalans no són d’origen català.

Jo vaig créixer a l’Hospitalet de Llobregat. Vaig fer la EGB exclusivament en castellà, i per posar un exemple, a 8è, dels 40 que érem a classe, només jo i un altre noi (el Jordi) teníem pares catalans. Els altres eren de pares extremenys, gallecs, andalusos, murcians… Cada cop més em trobo que amics de llavors, als que només sentia parlar català quan la professora els deia “por favor, respóndeme en catalán, que ahora estamos en la clase de catalán”, estan cada cop més a favor de la independència, i bastants d’ells (com a mínim dels que encara hi tinc contacte) han decidit, bé perquè les seves parelles són catalanes, bé per altres motius, passar-se a parlar en català.

Un amic del barri, el Juama, els pares del qual són de Salamanca i més unionistes que el senyor Aznar, em deia que ell normalment no va mai a votar perquè els polítics li semblen uns carallots, però que si es fa el referèndum, li faltarà temps per anar a posar un Sí-Sí com una casa a les urnes. La seva parella, la Pilar, nascuda a Saragossa, de pares aragonesos (que no parlen català, ni tampoc lapao), i que no va venir a Catalunya fins que va tenir 20 anys, li dóna la raó i diu que si hi ha referèndum, més val que tothom es concienciï i vagi a votar que sí, o el govern espanyol ens durà a tots a la ruïna més absoluta. N’estan farts de fer el pallús, s’adonen de totes les mentides sobre la segregació lingüística i sobre les balances fiscals que deixa anar el govern de Madrid. 

El Juama n’està fart de veure coses com que al poble de son pare, quan l’antic metge es va jubilar, va arreglar la pensió d’invalidesa a tothom qui li ho va demanar, mentre que el seu pare, treballador de la SEAT de Martorell, va estar anys de judicis per aconseguir que la SEAT li reconegués una lesió lumbar com a causada pels anys de feina en males condicions. Finalment, va haver d’acceptar un mal acord de jubilació anticipada perquè el jutge li va denegar la llarga malaltia. Tot i així, el seu pare continua essent unionista, encara que quan va al seu poble cada estiu se’n foten d’ell i li diuen que “tendrías que venirte a vivir al pueblo, pagarías menos y estarías mejor”. Em comenta el Juama que la gent del poble que no es va acollir a les ofertes d’invalidesa se saben totes les subvencions i ajuts a què tenen dret. Que hi ha subvencions per a la ramaderia? deixen estar els camps, es compren ovelles, i amb els diners que donen per cada ovella, en tenen prou com per alimentar a tota la família. Que ara enlloc d’ovelles subvencionen els porcs? Porten totes les ovelles a l’escorxador i agafen porcs. Així, trampejant i amb la picaresca més espanyola, van fent. I al meu amic, cada cop que veu això i pensa en tot el que es paga a hisenda aquí, i que al seu fill de dos anys l’han de cuidar els seus pares perquè ell i la seva parella treballen i no els han adjudicat encara cap plaça a escoles bressol, li entra la mala llet.

I cada cop que surt el tema, m’ho diu: “sabes que yo no me siento catalán como puedes sentirte tú, pero ahora mismo creo que lo único que nos puede sacar de este pozo es la independencia, porque España ya sé cómo funciona, o mejor dicho, cómo no funciona

 

  1. Hola, perquè tindran aquest fixació en lligar el posicionament polític amb els origens?, no és en cap manera el meu cas, jo també vaig crèixer a l’Hospitalet, a Collblanc, de pare extremeny i mare catalana, i mai l’origen dels meus progenitors ha tingut cap significat a un barri on hi podies trobar catalans i andalusos i gallecs i murcians i de tot i no recordo mai haver distingit ningú pel seu origen o el dels seus pares, les preocupacions eren unes altres. Ara els habitants han canviat, els immigrants a Collblanc són sudamericans i moros i negres però no sé que això porti gaire conflicte. Segurament hi ha altres llocs més marginals a Catalunya, on els ciutadans poden tenir la sensació d’estar a un guetto i que ells són diferents dels que estan fora, aquestes són les misèries d’aquell creixement caòtic per les onades d’immigració. No fou el cas de Collblanc, però.

    Com va començar tot?, com em vaig anar convertint d’algú amb una identitat catalana, sense conflicte amb cap identitat espanyola, en algú clarament independentista?. No puc fixar una data però sí recordo uns darrers quinze anys de menysteniments; aquell “Pujol enano habla castellano” amb què els peperos celebraven eufòrics la victòria electoral, els “Endesa alemana antes que catalana”, les crides peperes al boicot, les humiliacions d’en Guerra amb l’estatut i ell com reia de ser tan enginyós i malparit i la humiliació final amb la sentència del TC. Però tampoc eren millor les coses al segle XX, unes olimpiades on podiem mostrar la nostra cultura catalana però sense pasar-se i fent equilibris i autocensura, fins i tot aquell ministre de la UCD – coi que ha plogut des d’aleshores – dient que mai de la vida podia ser el català idioma d’ensenyament a la Universitat.

    I finalment al 2012 descobrint que som molts, però molts i molts de veritat, i que podem tenir el destí a les nostres mans, aquell sí que va ser l’acte d’afirmació final. I sense dstingir l’origen de la gent perquè això són rucades, tots estem al mateix vaixell i d’on siguin els pares d’un no té la més mínima importància.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!