La democràcia interna dins dels partits. Respostes per les contrapartides de Xavier Mir

 

Arran de la publicació del meu post  Reagrupament.Cat, un canvi polític possible gràcies a Internet en blocarie Xavier Mir ha escrit aquest un altre amb el títol  (Maragall dimissió) Contrapartides per a Manel Bargalló .


Ambdós compartim la influència de las TIC i concretament de les possibilitats que dona Internet és cada dia més important en la política, però Xavier em feia un parell de contrapartides, a les que vull respondre…
 

(continua)

. 

La primera contrapartida era respecte a:

 

Bargalló, per exemple, afirma que El lideratge d’un partit, cada vegada serà més difícil de dur a terme sense ser coherent amb els ideals compartits amb els seus militants i simpatitzats, no és pot enganyar sense que surtin veus discrepants crítiques que ho ensenyin, aquestes veus critiques ara tenen molts més mitjans que abans per fer sentir la seva veu.És cert. Internet permet accelerar els debats i desborda els mecanismes de control de pensament. Però val la pena tenir present que el mecanisme funciona siguin quins siguin els subjectes. És a dir, que si demà Carretero desbanca Carod i Puigcercós gràcies a aquesta facilitat de les TIC, demà passat algú el pot desbancar a ell amb la mateixa facilitat. La qüestió, dirà Bargalló, és no enganyar simpatitzants i militants. D’acord. Però aplicant això al debat sobre ERC, realment som davant d’un engany de la direcció? O es tracta d’una cruïlla històrica en què uns volen seguir un camí i uns altres, un altre? Perquè si el problema és la divergència de criteri davant d’una disjuntiva, tard o d’hora en vindrà una altra, de tria. I després d’una nova decisió pot venir un nou corrent crític amb les mateixes facilitats per constituir-se, i així infinitament.

Existeix el perill que les TIC siguin, més que cap altra cosa, una eina per sacsejar contínuament les consciències més polititzades, mentre la resta, les que s’ho miren des de la distància, passen de tot. La gent d’esquerres som crítics per naturalesa, i si a més tenim el neguit de ser independents, aviat ens encenem. En aquest sentit, les TIC ens faria, senzillament, més combustibles. »

 

En el món de les empreses qui no s’ha adaptat amb les noves tecnologies, ja ha desaparegut o estar a punt de fer-ho. Els canvis en el mercat son avui molt ràpids i qui no fa servir correctament les TIC, es pot trobar un dia per l’altre que el seu mercat ha desaparegut.

 

En el món de la política esta succeint el mateix, els partits son com empreses que ofereixen un producte (programa polític) al mercat (ciutadans). Iguals que les empreses, tenen els seus accionistes (militants), el seu equip d’administració (Consell executiu o executiva del partit), els seus empleats (els militants que treballen cobrant un sou del partit) les seves marques comercials (Ecologia, Esquerra, Conservador, Lliberal, Socialisme, Catalanisme, Nacionalisme… i per desgràcia el Independentisme), el seu mercat captiu (militants i simpatitzants que viuen i treballen directament o indirectament gràcies a la feina que el partit els prové),  les enquestes de mercat (enquestes d’opinió) i finalment tenim els usuaris o compradors dels serveis o productes que venen (els votants). Possiblement podríem trobar moltes altres analogies.

 

La diferència en els partits respecte a una empresa que fa negocis en un mercat lliure és que els accionistes passen compte cada any dels resultats, mentre que en els partits polítics això no és fa cada any.

Igual que en les empreses les TIC son una eina imprescindible i poderosa per a ajudar al partit per a aconseguir millor informació dels seus votants i sobre tot per a aconseguir vendre millor el seu producte.

 

Però igual que en les empreses, si el teu producte no és bo, o no té credibilitat, per moltes TIC que facis servir i  campanyes de màrqueting , a la llarga mai aconseguiràs guanyar la confiança del  mercat i al final tindrà que tancar o quedar-se en el nínxol de mercat a on pot sobreviure gracies que és un mercat captiu.

 

La facilitat d’intercanviar informació que hi ha gràcies a les TIC i sobretot Internet , fa que avui en dia els esdeveniments s’accelerin i per tant les errades i els enganys que un partit faci, son fàcilment i més ràpidament posades a la llum, tant en un partit de dretes, d’esquerres, ecologista, nacionalista o independentista. Sinó que li preguntin al PP que va passar amb la informació del 11M.

 

El que pot passar, és que si l’errada o l’engany està més directament relacionat amb la marca del partit, més repercussió tindrà. Per exemple si el partit dels verds no fa servir paper reciclat, segur que té molta més repercussió que si ho fa el PP.

Per això respecte a la pregunta que em fas de:”Però aplicant això al debat sobre ERC, realment som davant d’un engany de la direcció? O es tracta d’una cruïlla històrica en què uns volen seguir un camí i uns altres, un altre?

 

Et respondria Xavier, que tant Carod com Puigcercós havien promès uns canvis a millor per a aconseguir la llibertat de la nostra nació. Es va parlar de fer de TV3 una televisió de referent nacional pels Països Catalans, de frenar l’espoli fiscal amb la recaptació dels impostos, de la limitació dels mandats polítics i fer les llistes obertes, de l’eliminació dels peatges, de l’eliminació de les diputacions, de la promoció del Català en tots els àmbits socials i econòmics…etc i sobretot crear les condicions per a fer el referèndum per l’autodeterminació.

 

Molts d’aquest temes es varen supeditar amb l’aprovació del nou Estatut, fins aquí tot era correcta, però en el moment que aquest Estatut ha estat un fracàs estrepitós, la direcció d’ERC hauria de posar sobre la taula un altre pla programàtic i d’accions alternatiu, en canvi el que tenim és que no hi ha cap pla ni tant sols cap intenció de rectificar el vell que ha quedat totalment desfasat pels esdeveniments i els resultats que indiquen les darreres eleccions. (i això sense comptar la retallada final del TC).

 

Un pot dir, que per això cal temps, d’acord, però igual que l’accionista que té els estalvis posats en l’empresa vol veure de l’equip directiu un pla amb detalls i amb “ deadline” o fites concretes per posar remei als problemes de l’empresa, un grup de militant nombrós d’ERC volem veure el mateix de part de la nostra direcció.

 

Potser havia massa il.lusions, segur, però el que compte ara és què hi ha un grup nombrós de militants i simpatitzant què ens sentim desenganyats en veure que tot els que ens havien promès no s’està complint i sobretot que no hi ha cap intenció que es compleixi en el futur. Cap empresa avui en dia acceptaria una executiva que no fes res per a escoltar els accionistes descontents (que no son pas pocs) i sobretot que no es presentes un pla d’acció per a millorar les perspectives de futur. Si no s’actua aviat, potser el pla d’acció serà de viabilitat i no de millora.

 

Cal remodelar l’executiva i presentar un nou pla per a aconseguir els objectius d’ERC, aquest pla haurà d’ésser consensuat i votat per tots els militants.


Respecte el que dius del suposat perill de les TIC, és una reflexió que ,si em permets l’etiqueta, de molt conservadora. Vull dir amb això Xavier, que com sempre passa, tots els avanços tecnològics han generat por, però com els avanços son irremeiables, tant les empreses com en aquest cas els partits que no tinguin por en fer-ho servir el més aviat possible, seran els que aconseguiran més fàcilment els seus objectius fitxats. El problema no està criticar, divergir o  intercanviar informació, sinó el punt principal de tot plegat és generar un debat constructiu d’acord amb aquestes crítiques, divergències i informacions que provenen dels seus militants i simpatitzants.

 

També veig que en les teves paraules semblen que volen dir què la gent d’Esquerra estem més en perill que d’altres partits per culpa de les TIC i Internet, sobre tot quan dius : “La gent d’esquerres som crítics per naturalesa, i si a més tenim el neguit de ser independents, aviat ens encenem. En aquest sentit, les TIC ens faria, senzillament, més combustibles. » . Jo et contestaria que la gent d’Esquerra no som pas com criatures que ens hem de protegir del debat que la critica genera, només l’esquerra totalitària podria tenir por de les critiques i del seu debat. I  ja sabem com acaba quan es comença a impedir la critica en un partit d’esquerres: El comunisme.

 

Per a ERC, els crítics sempre han de ser benvolguts perquè la nostra tasca és gegantina i els que ens uneix és el neguit de ser independents, gràcies això som molt curosos i exigents amb què els nostres representants facin correctament la seva feina.


Un dels pilars fonamentals que ens dóna força i sentit a ERC és l’exigència vers els nostres líders i la voluntat de ser independents d’Espanya, sinó perquè no votar directament al PSC-PSOE o a Iniciativa o CiU, ells, són unes empreses tradicionals amb unes marques comercials molt ben definides. Nosaltres hem d’ésser l’aposta pel futur i no una burda copia del que ja existeix.

 

Respecte la segona contrapartida en que dius de la meva afirmació de:

L’abstenció i la perduda de vots dels principals partits que governen les principals institucions del nostre país, es un indicador clar que el control total de la opinió publica ja no és pas possible.” El control de l’opinió pública, per desgràcia, continua essent un problema. Internet intensifica el debat entre els polititzats, però la majoria de gent continua seguint les fluctuacions i dictats de mitjans, tercers poders, etc. En control total és més difícil, certament. Però cal alguna cosa més per aconseguir que la majoria de les persones tingui un pensament polític realment lliure.

 

Estic d’acord amb el que dius, però amb un matís, què la majoria de les persones tinguin un pensament polític realment lliure mai serà del tot possible, el que importa és aconseguir la majoria dels representants socials i intel·lectuals tinguin aquest pensament polític realment lliure, un pensament políticament lliure que ens permetria tenir més possibilitats per a aconseguir la Independència. És aquí a on ERC ha de fer incidència, però no fent servir les mateixes armes que fins ara han fet servir els partits polítics clàssics sinó basat en els valors republicans de llibertat individual, justícia social i igualtats d’oportunitats. Hem de predicar amb l’exemple en tots els àmbits, tant internament com externament.

 

Referent al fet de la perduda de vots d’ERC en què ho compares amb el PSC-PSOE, per a mi no em serveix de cap excusa, ans el contrari, en aquesta situació és quan ERC tindria més oportunitats de créixer, és la millor situació possible per a créixer.

 

Continuant amb l’exemple de les empreses, seria el cas que el teu principal competidor (recordem que l’objectiu principal de la direcció d’ERC amb el patriotisme social era captar els votants del PSC-PSOE) mostra més signes de debilitat i canvi nosaltres no hem estat capaços de vendre el nostre producte. No serà sobretot perquè el nostre producte ,gràcies a una aliança estratègica entre les dues empreses, son molt semblants. Vet aquí a on està per a mi el nus de la qüestió.  

Per acabar m’agradaria fer referència que el progrés de la humanitat ha vingut entre altres coses, gracies a la possibilitat d’intercanviar la informació. Gràcies l’invent de l’escriptura primer, després la impremta i ara amb Internet, el món actual la informació és a l’abast de qualsevol.

 

La democràcia no seria possible sense una informació lliure, que gràcies a les noves tecnologies avui poden sobrepassar les fronteres i la censura que intentant i sempre ho intentaran els poders fàctics. La democràcia és una solució que s’ha demostrat la millor per l’administració dels països sobretot després dels desastres provocats per les dictadures tant de dretes com d’esquerres.

 

Però en l’administració dels partits encara avui en dia hi ha el debat que si és millor per a aconseguir millors resultats una dictadura (Executiva elegida pels poders fàctics del partit) o una democràcia (Executiva elegida pels militants per votació directe).

Jo ho tinc molt clar, per sort a ERC hi tenim una democràcia i per això hi tinc les meves accions.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *