Que difícil es sempre reivindicar que soc Català, la segona part!

Tal com ja vaig explicar en Que difícil es sempre reivindicar que soc Català!, avui he anat a la classe d’Alemany per parlar dels perjudicis (das Vorurteil).

Finalment vaig decidir no fer els deures (die Hausaufgaben) per no tenir que defendre a Espanya.

Però m?ha sortit rodó perquè hem parlat força de Kosovo i de retruc de Catalunya… 

La noia japonesa, com sempre, sí que ha fet els deures i ha explicat el que havia trobat per Internet, per exemple que Albània vol dir "País de altes muntanyes blanques", malgrat que en albanès es diu ?Shqipëria? que significa "Terra de les àguiles?.

Però la noia Albano-Kosovar, quan ha estat interpel·lada per la professora que expliqui ella mes coses sobre Albània, ha insistit que ella es de Kosovo i no d?Albània, i que malgrat que parlen la mateixa llengua, tenen poques coses en comú.

De fet ella ha dit que segons el dialecte Albanès que parlen saben si son de Kosovo o d?Albània i que amb això ja tenen prou sabre si poden tenir confiança o no. Ha ficat com exemple Àustria i Alemanya o Alemanya i Suïssa.

Ella ens ha explicat les vicissituds de la guerra amb Sèrbia, que va esser aturada gràcies als soldats americans i  que actualment encara estan a Kosovo.

També ha dit que el clima es molt bo i que tenen una sortida al mar (cosa que en la Wikipedia no ho trobo), que el caràcters dels kosovars difereix molt dels Albanesos i ens ha dit que els Kosovars son molt amigables, hospitalaris i que s?estimen molt als nens.

Ella ha continuat explicant el que va passar amb la Iugoslàvia, que era un estat constituït per varies nacions amb diferents llegues, malgrat que la dominant era la Serbo-croata. Quan ella era petita, ella es sentia Iugoslava, quasi tots vivien barrejats i amb harmonia, per exemple el seu pare es de Kosovo i la seva mare es de Sèrbia. Però per culpa de Milosevic i dels nacionalistes serbis va venir després la guerra i la fi de Iugoslàvia.

En el meu torn, li he preguntat si Kosovo era ja un país lliure i independent i ella m?ha contestat que encara no, malgrat que estan esperant aviat la resolució de les nacions unides per ser-ho. Per mes detalls podeu veure les darreres noticies en la wikipedia en "Kosovo Status Process" o directament a Missió de les Nacions Unides a Kosovo (UNMIK).

He aprofita la conjuntura per dir que a Espanya també hi ha pobles que estem a l?espera com Kosovo de poder arribar a esser un país lliure e independent, malgrat que no hem tingut cap guerra (recentment).

He explicat que igual que Iugoslàvia, Espanya està composta per 4 nacions amb 4 llengues diferents , 4 cultures diferents i 4 histories diferents.

Que igual que Sèrbia, existeix un nacionalisme castellà que vol mantenir costi el que costi Espanya amb la llengua espanyola com els nacionalistes serbis varen voler imposar Iugoslàvia i el Serbi-croata.

Però que per sort per nosaltres, estem dins de la Unió Europea i que no creia possible que aquesta deixes que a Espanya hagués una guerra.

La professora coneixia Galícia, concretament Vigo, però malgrat que sabia de l?existència del gallec, del basc i del català, no havia caigut mai podia haver un paral·lelisme amb el que va passar amb Iugoslàvia. En tot cas la professora estava segura que una guerra no passaria mai dins de l?Unió Europea.

Els alemanys quan senten parlar de nacionalisme (der Nationalismus) es fiquen molt de cul, ja que han estat vacunats contra aquest terme gràcies a la constant propaganda contra el Hitler i tot símptoma de nacionalisme alemany.

La noia Kosovar ha escoltat amb molt d?interès quan li he dit que els Catalans ens varen solidaritzar molt amb ells i també amb els altres pobles de la àntiga Iugoslàvia. Per exemple li he explicat que jo mateix vaig poder ajudar personalment durant uns mesos a uns refugiats de Bòsnia donant-los treball pels vols del 1991 a Malgrat de Mar.

Es pot dir que avui a classe, a apart de aprendre noves paraules envers a les característiques i els perjudicis, he fet conèixer una mica amb poques paraules quina es la nostre situació a Catalunya. Estic segur que ni Iugoslàvia es Espanya, ni Sèrbia es Castella, ni Catalunya es Kosovo, però renoi n?hi ha moltes analogies.

Fins i tot en Milosevic era Socialista i per mantenir la constitució Iugoslàvia socialista va arribar cometre moltes barbaritats i intens de genocidis.

Espero que ha Espanya no surti un il·luminat i en nom també del socialisme espanyol, per mantenir el benestar de tots els espanyols i per garantir que tots som iguals a la constitució no arribi també a cometre barbaritats i intents de genocidis.

Jo no estic tant segur que en el primer moment l?Unió Europea actues amb molta diligencià per impedir-ho.

En tot cas, esperem que els demòcrates espanyols (espero que n’hi hagi més del que sembla) siguin realment honestos i sàpiguen acceptar la voluntat dels Catalans, Bascos i Gallecs.

El problema potser estar en que si els Catalans, Bascos i Gallecs no demanem mai la nostre independència, els demòcrates espanyols segueixen escapolint-se de haver que mullar-se.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *